Som instruments d’alguna força que ens té a les mans, lliurant-nos l’un a l’altre, guardant-nos l’un de l’altre (Joan Vinyoli, “Vincles”) Vincles El temps transcorre fluint d’un any a un altre i amb subtilesa, quasi sense adonar-nos-en, se’ns va vessant vida. És una corba que els dies van tancant, imperceptibles, com una força suau que des de dins ens vincla. En cadascú hi creix la pròpia història, allò que ens porta des dels afanys passats a les presents certeses. Però els anys que ens vinclen i ens fan allò que som són també un vincle amb el que ens és donat de la vida dels altres. De l’un a l’altre flueix l’instant que som, una abraçada que ens empara i relliga mentre ens vinclen els anys. C.A. 9 de desembre de 2023 43è aniversari del Francesc