Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

Forma i expressió

Imatge
De la forma pura a l’expressió comunicativa: simplificant molt, així definiria el pòsit que em queda de les molt recomanables exposicions del Caixa-Fòrum, sobre “Els mons de l’Islam” , i del MNAC (exposició commemorativa d el seu 75è aniversari, " Convidats d'honor" ). Contrast entre forma i expressió que descobreixo, només entrant, en els capitells que per a mi són com els pòrtics de les dues exposicions, la perfecció de les fullles d’acant d’un capitell omeia, andalusí, de finals del S. X, sobre un fons de “nius de vespa” harmoniosament treballlat, i el cap del monstre amenaçant que apareix per entre les penques vegetals en el capitell del desaparegut portal de Sant Pere de Rodes, del Mestre de Cabestany (S.XII). L’equilibri de les formes en té prou amb les fulles d’acant, però l’afany comunicatiu ha d’anar més enllà, ha de b uscar els rostres que s’amaguen a l’interior de la natura. L’art de la forma pura s’acosta a la perfecció amb la geometria de la cal.ligrafia

Magníficat

Imatge
Fra Angélico: La Visitació Al pòrtic lluminós d’un poble de Judà es creuen el neguit i el goig de dues dones que senten al seu ventre l’empenta d’unes mans frisant per modelar el contorn de les coses. I la claror es fa àngel, s’abaixen els tossals, s’omplen les fondalades de veus i d’aigües noves, i per contar el miracle que astora als ignorants les ales de la llum refan les boques closes. Les veus de dues dones redrecen els camins on la pedra esdevé de nou cor bategant per la bellesa fonda que albira a la brancada. Retenen les paraules al seu si, ben endins, la remor tremolosa de l’aigua sadollant, la dèria d’un infant que és carn il.luminada. C.A.

Avortament

Imatge
Frida Kahlo De l’aprovació ahir al Congrés del projecte de Llei orgànica sobre la interrupció voluntària de l’embaràs , després d’un debat polític i social on han prevalgut els prejudicis, i les posicions inamovibles preses per endavant, enfront de la reflexió sobre la conveniència de la reforma i els seus condicionaments, se me'n desprenen algunes consideracions: - La regulació que ha estat vigent fins ara, de l’anterior Llei orgànica de 1.985, ha acabat propiciant una mena de calaix de sastre en el que el supòsit de risc per a la salut física o psíquica de la mare, amb un simple informe mèdic emès sovint sense cap garantia de rigor i objectivitat, ha servit per a la pràctica massiva d’avortaments que queien fora dels supòsits legals, incidint per tant en un frau de llei sistemàtic i creant un espai cada vegada més insoportable d’inseguerat jurídica que pressionava sobretot la llibertat i la integritat de les dones que decidien avortar. Una regulació diferent que concretés termi

Aminetu Haidar: entre la rebel.lió i el sacrifici

Imatge
De l’entrevista publicada al Suplement de El País el diumenge passat a Aminetu Haidar , l’activista sharauí en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote des de fa trenta dies, per denunciar i posar en evidència tant la situació personal de desempar com, sobretot, la situació d’abandó social i polític del poble sharauí que ve patint des de la cessió unilateral de sobirania de l’Estat espanyol, el 1975, a favor del Marroc i de Mauritània (aquesta última hi va renunciar, però se’n va apropiar el Marroc), cessió no reconeguda per Nacions Unides que ve exigint un referèndum d’autodeterminació, sistemàticament postergat pel règim marroquí, em va cridar l’atenció la contudència d’una afirmació que posa de relleu la seva decisió d’arribar fins a les últimes conseqüències del sacrifici personal de la pròpia vida si no se la deixa viatjar a El Aaiún, traspassant als agents polítics la transcendència moral del resultat, convençuda de què el que compta no és la seva situació personal sinó les reperc

A Marràqueix

Imatge
Quan entres a la Medina de Marràqueix, un divendres al migdia, i a través del parabrisa del taxi veus la voladissa de chilabes , de nens i grans, envaint els carrers estrets dirigint-se a la pregària ritual, ja t’adones que el que et quedarà de la curta visita de quatre dies serà una percepció visual totalment diferent del que estàs acostumat a veure a les ciutats europees. Et deixaràs envair, tu també, pels colors càlids de la tarda mentre la vista se te’n va sense parar entre el rosa esvaït de les parets de terracota dels carrerons i el gavadal de quincalleria estesa als costats, un amuntegament inacabable de coloraines penjades a les estores, als aparadors portàtils dels localets farcits de bijuteria, de terrissa, de cuirs, de mocadors, de ferramentes de tota mena. El passeig tranquil i embadocat es veurà, però, sotmès a la perillosa habilitat d’equilibrista dels conductors de ciclomotors, bicicletes i carros que passen incessantment pel teu costat, donant-te a entendre que no

Llocs que ja no ens poden ser indiferents

Imatge
Si ens hem de creure les portades d’alguns diaris estatals interessats en anticipar el resultat de la Sentència del T. Constitucional sobre l’Estatut, donant a conèixer impunement les deliberacions dels magistrats (que per imperatiu legal haurien de ser secretes!), sembla que el nus gordià de la resolució ha passat a ser la definició de Catalunya com a nació, així com la definició dels seus símbols nacionals (la bandera, la festa i l’himne). Si això és el que està passant realment al si del desacreditat Tribunal, potser caldria fer-los veure (i en aquest sentit l’Editorial conjunt dels diaris catalans constitueix un advertiment seriós) que és molt perillós jugar amb els sentiments arrelats a les majories quan s’ha procurat arribar a un mínim denominador comú respectuós tant amb el reconeixement de la Constitució de Catalunya com a nacionalitat, al títol preliminar de l’Estatut, com amb la constatació de la definició del Parlament de Catalunya com a nació al preàmbul del mateix Estatut