quadern d'en Cinto Amat

                                                             Darrere la foscor del malaurat temps nostre s’endevina l’horror als ulls de “l’àngel nou”, l’àngel de la història que ha fixat el seu rostre en el dolor i l’oblit dels que no tenen nom i obre amb el seu impuls un pas a l’esperança per redreçar el present redimint el passat de tots els desvalguts que volen ser salvats, com ho voldrem nosaltres a la fi del passatge.   Els moviments de l’aigua als peus del monument són les baules del temps unint generacions, i als esglaons de ferro que escalen la marjada hi ressonen les passes d’un desig persistent: que el pensament es giri, com les flors, cap al sol que esclata a l’univers de la història passada.   C.A.                                                                                                                                                                                

Paul Klee: Angelus novus   El passat 26 de setembre van complir-se vuitanta-tres anys del suïcidi del filòsof Walter Benjamin , pertanyent a l’anomenada Escola de Frankfurt , a Portbou, quan intentava fugir de l’escomesa nazi que el perseguia.    En el concepte de la història de W. Bejamin hi ha un fons que captiva i que depassa els paràmetres del materialisme històric de la filosofia marxista en la que s’inscriu. W. Benjamin va quedar visualment subjugat per una pintura de P. Klee , “Angelus Novus”, que descriu amb aquests termes en les seves "Tesis sobre la filosofia de la història" : ”representa un àngel que apareix com si estigués a punt d’allunyar-se d’alguna cosa que el té esbalaït. Té els ulls i la boca molt oberts i les ales esteses. Aquest haurà de ser l’aspecte de l’àngel de la història. Gira el rostre vers el passat. On nosaltres veiem una sèrie de dades ell hi veu una catàstrofe que aplega incansablement ruïna sobre ruïna, amuntegades als seus peus. Voldria

   Segons que va quedar clar en la contestació i dúplica de la representant de JUNTS a la investidura de Pedro Sánchez,   Junts no admet els termes “diàleg”, “perdó”, “mesura de gràcia” i “convivència” per explicar el contingut de l’acord amb el PSOE. Tal com consta en el document amb el PSOE ,  JUNTS no vol parlar de “diàleg” sinó d’un espai de negociació per contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, fins i tot partint de posicions divergents, desenvolupant una dinàmica en termes diferents dels de la darrera legislatura. No vol parlar de “perdó” o   “mesura de gràcia” sinó d’una llei d’amnistia per procurar la plena normalitat política institucional i social i com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat . No vol parlar de “convivència” sinó d’obrir una nova etapa en què, a partir del respecte i el reconeixement de l'altre, es busqui una solució política i negociada al conflicte. I tot això perquè no vol oblidar

    La proposició de Llei orgànica d’amnistia presentada ahir al Registre del Congrés pel grup socialista, acordada pels nacionalistes bascos i catalans, és un text clar, diria que transparent, amb dues qualitats rellevants: clarifica els acords del PSOE amb ERC i JUNTS, i posa el punt d’inflexió allà on convenia posar-lo, en   el recurs a la Constitució per donar pas a la recuperació de la convivència   a Catalunya i  a Espanya, enfortint així la democràcia.    Per a qui vulgui llegir-lo amb ànim de superar els dubtes que podien suscitar els acords amb ERC i JUNTS, com és el meu cas, l’exposició de motius   fixa en   cinc densos i mesurats apartats la columna vertebral de la proposició de la que   cap grup social i polític hauria de desentendre’s: “Con la aprobación de esta ley orgánica, por tanto, lo que el legislador pretende es excepcionar la aplicación de normas vigentes a unos hechos acontecidos en el contexto del proceso independentista catalán en aras del interés general,