quadern d'en Cinto Amat

El robot Phoenix a la superfície de Mart ¿Véns de l’abisme o d’un cel insondable, Bellesa ?... Portes en la mirada l’aurora i el crepuscle. ( Baudelaire , “Himne a la Bellesa”, traducció de Jordi Llovet ) Dempeus sobre les cendres que et fan viure, Fènix, erta en la llum crepuscular, escrutes el temps i l’hora soliua, palpes l’espai ignot, amenaçant, com si et xuclés el fons d’un altre abisme, el ressò soterrat d’un altre mar insondable, sense platja ni riba, d’ones foses dins ombres siderals. Fènix, el teu destí és buscar sempre un altre lloc on enterrar el record del que vas ser, cercar de nou l’aurora i la immortal Bellesa a les palpentes, cremar el desig antic en el foc nou per veure el que el teu ull encara ignora. C.A

Jacques Callot: Les Bohémiens en marche Ara que la política d’immigració del govern Berlusconi ationa les accions vandàliques contra els grups d’ètnia gitana al barri Ponticelli de Nàpols i altres barris de Roma, ens cal denunciar els fets com atemptatoris de la dignitat humana i treballar perquè se'ls canviï “l’imperi familiar de tenebres futures” per un imperi nou de llibertat i de respecte social, i perquè Cíbele , la dea de la terra i de la fecunditat dels camps, els continuï protegint: Gitanos de viatge La profètica tribu de ninetes ardents ahir es va posar en marxa, amb els nens a l’esquena, o oferint a llur gana espantosa el tresor sempre a punt de les mamelles toves. Els homes van a peu, amb les armes lluents, a frec dels carruatges on s’apilen els seus, deixant vagar pel cel els ulls afeixugats per la nostàlgia trista de quimeres absents. Al fons del seu amagatall terrós, el grill rebla el seu cant en veient-los passar; Cíbele, que els estima, augmenta la collita,

El govern Italià ha aprovat per decret la condició de delinqüent de tot immigrant que no es trobi al país amb els papers de residència en regla. La pena per aquest delicte va de sis mesos a quatre anys de presó, i la condició d’immigrant irregular opera, a més, com circumstància agreujant en la comissió de qualsevol altre delicte, de manera que augmentarà automàticament la pena corresponent en un terç. En altres paraules, el govern italià s’atribueix el dret d’expulsar els immigrants il.legals considerant-los a tots delinqüents pel simple fet de trobar-se en una situació administrativa irregular. Un disbarat majúscul que atempta contra les bases més elementals del dret penal (no es pot trobar un bé jurídic a protegir amb aquest tipus penal!) i, el que és més greu, contra la dignitat humana protegida per la legislació internacional ( Declaració Universal dels Drets Humans, Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertat

Daumier El teorema de Taguas (de com evitar molèsties per presidir Seopanas aprofitant influències) l'ha resolt en un no res la ministra nacional amb tres arguments de pes: el PP ho feia igual, la Seopan no és una empresa sinó un grup de vells amics que treballen amb destresa per fer-nos a tots més rics, i el Taguas, tan bon minyó, com qualsevol carcamal, té el dret del treballador a guanyar-se el pa i la sal. Conflicte solucionat. I la Llei ? : per un forat ! Només cal un poc de morro per passar-se-la pel forro. C.A.

Àngel amb àngel pel mirall del fang, mans esteses com ales deplegades que ens arriben de Xina i de Myanmar, de la terra i de l’aigua revoltades. S’asserenen els ulls fitant el mar, s’envola el xipolleig de les petjades i el mirar cristal.lí, de llum vessant, travessa la fetor d’aigua estancada. Remuntareu el dol de tants estralls, i amb el batec del vostre vol rebel traspassareu la pena i els miralls d’aquest encantament que clama al cel: el nostre oblit covat entre mil veus llotoses com el fang dels vostres peus. C.A.

Terrorisme.- Aquest matí, comentant a la tertúlia de Catalunya Ràdio l’atemptat terrorista amb cotxe bomba a Legutiano, amb el balanç d’un guàrdia civil mort ( J. Manuel Piñuel ) i quatre més de ferits, a Patrícia Gabancho, després de condemnar, naturalment, l’atemptat, li ha faltat temps per opinar que Zapatero va portar la negociació amb ETA, durant la treva, amb molt poca traça, i que caldrà tornar-hi. En la mateixa línia, acabo d’escoltar a les notícies del migdia el Lehendakari Ibarretxe condemnant l’atemptat i afegint que cal buscar solucions. Penso que tothom és lliure d’opinar el que li sembli, però que aprofitar un atemptat com el d’aquest matí per insistir en què cal renegociar amb ETA cau fora del sentit comú, vull dir del sentit comú de la majoria. I és veritat que la gent vol solucions, però si aquestes solucions les connecta Ibarretxe amb la reedició, corregida i augmentada, del seu pla (que està obrint greus diferències a dins mateix del PNB), penso que també se situa fo

Imre Kertész Tom Wolfe Si fa uns dies el novel.lista Javier Marías en el seu discurs d’ingrés a la Real Academia Española enaltia la funció del novel.lista de ficció com a creador d’un món sense limitacions ni ombres, depenent només de la sobirania del narrador, encara que el que es conti no s’hagi esdevingut mai, ara el també novel.lista nordamericà Tom Wolfe , fundador del Nou Periodisme i autor de novel.les tan conegudes com “La foguera de les vanitats ”, “Tot un home ” i “ Carlota Simons ” (està preparant la pròxima, “Back to blood” ), en la seva compareixença a la Fira del Llibre de Buenos Aires ha aprofitat l’ocasió per repetir el que ve predicant de fa temps, que la novel.la de ficció ha mort i que el futur de la literatura narrativa cal buscar-lo en el periodisme i en el llenguatge enganxat a la realitat ( “t’has d’embrutar les mans” ). Per desfer la contradicció d’aquests dos posicionaments m’ha vingut a la memòria la síntesi entre realitat i ficció

Joan Miró : Maig del 68 Alguns parlen de revolució cultural , i no de revolució política , per a referir-se als fets del maig del 68. D’altres no s’atreveixen a parlar de revolució, i menys de crisi de civilització , sinó simplement de revolta radical d’estudiants que havent començat a la llavors nova Universitat de Nanterre (amb el moviment de març de 68) va estendre’s a la vella Sorbona i al Quartier Latin, va calar entre els treballadors, va provocar una vaga general i acabà al cap de poques setmanes amb els pactes entre el Govern, els Sindicats i els Partits. Aquest final pactat significà el fracàs rigorós de les expectatives que els estudiants havien posat en el moviment. Si d’alguna evidència es pot parlar és de la insatisfacció que es palpava entre els joves a l’Europa occidental i als Estats Units, societats còmodamet instal.lades en els inicis del consumisme propiciat per les primeres dècades de desenvolupament econòmic sostingut després de la segona guerra mundial.

Una vegada, només una vegada: autoretrat mirant l'incert final d'una cursa agitada. Ni obres ni tanques els ulls, aparentment indiferents, testimonis de vides gestades amb pinzells. Dus els colors per fer-ne ofrena als déus, per dir orgullós que els secrets del que veus són teus i només teus. Ja és massa tard per la carn que madura, per salvar el cos d'entre els plecs irisats de la pell tendra i nua. C.A. " Modigliani i el seu temps" al Thyssen