quadern d'en Cinto Amat

El laberint de l'Estatut Continua el viacrucis de la política catalana. Vuitena estació : Els partits presenten les esmenes. Després de quasi un any i mig de discutir, com que l’estiu ha arribat i la calorada apreta i no ajuda a pensar, perquè algú (no se sap qui) ho arregli durant les vacances, els partits han presentat les esmenes a l’Estatut en forma de carta als Reis : PP, 198 esmenes i una a la totalitat. IC, 49 esmenes i una per la laïcitat. ERC, 50 esmenes i una per l’autodeterminació en el preàmbul. CiU, 165 esmenes i una pel Concert (econòmic) PSC, 92 esmenes i una per la llei electoral. Total, 554 esmenes i una bona marejada estatutària. Demanem que els Reis separin el gra de la palla i els deixin el que més convingui, si s’han portat bé. I si no, que els omplin de carbó. Amb aquest piló d’esmenes, honorables saberuts, afegiu moltes més penes als dolors de l’Estatut. Novena estació : Convergents i Republicans es troben amb els drets històrics Els republicans ajuden el

Ja era hora. (I) ETA que en prengui nota.

Juliana i Semproniana, lliureu-nos de tots els plagis, salveu-nos d'aquesta flama com dels temibles naufragis. Torneu-nos aviat la calma i a qui amenaci explosió doneu-li un bon cop de palma perquè li soni el llautó. Deixebles de Sant Cugat, excelses dames d'Iluro, perdoneu-nos el pecat de ser més burros que el suro al veure coms uns orats el vostre pubis senzill, i tots els plaers sagrats, dins un senyal de perill.

Benslama és conscient que aquest concepte de “desesper de les masses” no és un concepte sòcio-polític homologable, però conté una funcionalitat prou clara des del punt de vista del fracàs de la subjectivitat respecte de les seves representacions identitàries, del propi criteri de veritat. Per aquest mateix procés de “cesura” ha passat l’Occident als inicis de la modernitat, amb la pèrdua de la funció de mediació del llenguatge pel que fa a les representacions que s’havien tingut per immutables durant els segles anteriors, però el que determina la condició del subjecte modern a Europa és que amb aquesta ruptura es va produir una reinvenció de la funció de mediació del llenguatge, sobretot en el camp polític. En el terreny de l’islamisme, en canvi, el context és totalment diferent. La invenció del subjecte modern a Europa és el resultat d’una llarga gestació històrica, puntejada per mutacions i crisis múltiples al llarg de segles; des del Renaixement, en tots els camps de la civil

Fethi Benslama Aquests dies es donen explicacions de tota mena sobre el fenòmen del terrorisme islamista, buscant alguna raó que ens ajudi a entendre’l en les seves causes, i que per tant ens ajudi també a prevenir-lo i eradicar-lo. Una aportació que trobo que val la pena subratllar en aquest moment, des de l’òptica de la psicoanàlisi, és la del profesor de la Universitat de Paris VII, el tunisià Fethi Benslama , amb la seva obra " La psychanalyse à l’épreuve de l’Islam” (2002), un intent de sotmetre la religió de l’Alcorà a les raons de l’inconscient, tal com va fer Freud amb el Judaïsme i el Cristianisme. Les causes d’aquest terrorisme es troben parcialment exposades, pels sociòlegs i els politòlegs fonamentalment, atenent als conflictes en presència, sobretot els conflictes bèl-lics, i a la història política i de les categories socials i religioses en els països islàmics. Completant aquestes explicacions, l’aportació de F.Benslama apunta a la traducció de la crisi de l’Islam

Diumenge vespre, 10 de juliol. Seguint el consell de R. Bassas, començo a llegir l'article del polemista X.Bru de Sala a la Vanguàrdia ( " O TV3 o Catalunya " ), per allà on diu "... l'aprofitament del seu espai sense competència a favor de la seva visió exclusiva de Catalunya..." . Són les 22 hores. Mentrestant, una sintonia molt coneguda, amb so de cascada sentimental, anuncia el capítol extraordinari de la temporada de “El cor de la ciutat” a TV3. Penso que està bé per a qui l’interessi, però que m’aniria millor seguir de reüll un altre programa mentre llegeixo. Imposible. TV3 té el seu espai ocupat pel cor fins a la matinada del dilluns, el Canal 33 passa un documental de vaixells rovellats de no sé quina guerra, i als altres Canals estatals tampoc fan res que valgui la pena. De cap al Cor, doncs, irremissiblement. A cor què vols. Se'm barreja la lectura de l'article ( " La singularitat de la situació catalana converteix TV3 en un instrumen

Londres 7-J L’atemptat terrorista a Londres del passat dia 7 ens crea, tot i la seva previsibilitat, un gran desconcert, més enllà de les seqüeles de víctimes i ferits, i del dolor social que provoca. Bagdad Com interpretar aquesta violència ? Són bàsicament tres les explicacions que se’n donen (en Cesc ha penjat una enquesta sobre el tema): es tracta d’una reacció a la invasió il-legítima d’Iraq ; respon a una planificació d’extensió del terrorisme indiscriminat al cor de la societat occidental, i per tant seria una estratègia que aprofita tàcticament els elements que ara es donen de justificació (Palestina, Iraq) però que es produïria igualment encara que aquests elements no existissin; juntament amb aquesta demostració de força al si d’Occident, destinada com acte de propaganda als propis seguidors integristes i fonamentalistes de les societats occidentals, el veritable interès d’aquest terrorisme és geopolític i mira de capgirar els actuals governs del món islàmic (Aràbia Saudí, m

Dilluns passat, a la matinada, va morir la mare de la Rosa, és a dir, la meva mare política. El diumenge havia vingut amb nosaltres dos, la Carme, l’altra filla, el Joan, la Pilar i la Imma , a la casa de Sant Iscle, al peu del Montnegre, com altres vegades. Vam dinar sota l’acàcia, a la taula rodona, i com sempre, al corrent de tot, va prendre part activa en la conversa, als seus 87 anys. Hi va haver un moment que, com si fes un inventari senzill de la seva intervenció en les activitats de l’Associació del Carrer de Sant Ramon, en les que des dels inicis havia participat amb entusiasme, va fer aquest comentari : “ Em sembla que ja m´ho tindran en compte” . Jo li vaig afegir : “ No és que us ho hagi de semblar, sinó que en podeu estar ben convençuda” . I la Carme va reblar el clau dient : “ Això sí, ja diré als de la Junta que aquest any no cal que et dediquin cap més placa” . Va ser un comiat senzill que recordarem quasi com una ofrena als amics. En canvi avui, a Londres, una nova ir

La conseqüència més immediata de l’obertura del matrimoni a l’homosexualitat serà naturalment l’equiparació per a tota mena de parelles dels efectes jurídics que la institució comporta (dret a pensió en tot cas, drets successoris, filiació biològica i per adopció...). Contràriament al que es diu sovint, però, el matrimoni no es defineix en el Codi Civil com un contracte, tot i que és font de drets i deures escampats per tota la regulació substantiva, sinó que simplement no es defineix, i per tant es pressuposa com una relació qualitativament diferent de totes les relacions contractuals, fonamentada en la disposició afectiva de dues persones. I això sí que no ho canvia la Llei del matrimoni homosexual . L’article 68 del C. Civil ha quedat com una relíquia, xocant des de molts punts de vista, que apunta a aquesta realitat: "Els cònjuges estan obligats a viure junts, guardar-se fidelitat i ajudar-se mútuament". És en aquest món d’obligacions arcaiques que queda tancat el matr