Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2021

Notes de l’arxiu històric familiar (2).

Imatge
     Resulta curiós constatar en les escriptures del modest arxiu familiar que després de la construcció de la casa de Cal Llobet per Josep Llobet, en un solar procedent de la finca de Cal Gras, que passà a constituir el domicili dels Amat-Llobet, les transmissions de béns des de   finals del S. XVIII   fins a mitjan S. XIX es fan mitjançant l’atorgació de tres escriptures de capítols matrimonials (després dels capítols matrimonials van venir els testaments). És a dir, els pares de les joves parelles, casades o en compromís de contraure matrimoni, atorgaven donació i establien l’heretament universal i irrevocable dels seus béns a favor dels fills respectius que n’esdevenien propietaris després de morir els pares. Tots, pares i fills, compareixien davant notari per atorgar aquestes capitulacions matrimonials que asseguraven la successió patrimonial. Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català.     La més antiga d’aquestes escriptu

Notes de l'arxiu històric familiar

Imatge
     El meu pare va ser un pagès autodidacte del poble d’Ullastrell, al Vallès occidental. El 1979, deu anys després del seu trasllat a Mataró amb part de la família, ens va deixar manuscrit i passat a màquina un quadern de memòries, dividit en capítols temàtics,   en el que resseguia les vicissituds personals, familiars i del poble, de la infantesa a l’edat més adulta, en el context històric de la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera, la República, la guerra civil i la dictadura franquista, fins a les portes de la Transició. El va titular “Els aspres camins” , i per a nosaltres constitueix un valuós llegat personal que ens ajuda a situar-nos en el camí de la petita història familiar. També ens va deixar alguns quaderns de poemes.     Aquestes memòries acaben amb una cloenda que em posa la pell de gallina quan la llegeixo: “Cerco en va els camins i corriols que en altre temps em menaven d’una vinya a l’altra. El pedruscall i la brossa els fan impracticables, i haig de rec