Notes de l’arxiu històric familiar (2).

  

  Resulta curiós constatar en les escriptures del modest arxiu familiar que després de la construcció de la casa de Cal Llobet per Josep Llobet, en un solar procedent de la finca de Cal Gras, que passà a constituir el domicili dels Amat-Llobet, les transmissions de béns des de  finals del S. XVIII  fins a mitjan S. XIX es fan mitjançant l’atorgació de tres escriptures de capítols matrimonials (després dels capítols matrimonials van venir els testaments). És a dir, els pares de les joves parelles, casades o en compromís de contraure matrimoni, atorgaven donació i establien l’heretament universal i irrevocable dels seus béns a favor dels fills respectius que n’esdevenien propietaris després de morir els pares. Tots, pares i fills, compareixien davant notari per atorgar aquestes capitulacions matrimonials que asseguraven la successió patrimonial. Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català.

   La més antiga d’aquestes escriptures de capítols, totes escrites en català,  és de 2 de juny de 1.789 en la que els compromesos en matrimoni Fèlix Amat i Rosa Llobet accepten la donació i heretament disposats pels pares respectius, Josep i Maria Llobet d’una part, i de Francesc i Caterina Amat d’una altra. Segueix la de 19 de novembre de 1.819, en la que els beneficiats per les capitulacions són la parella Josep Amat i Josepa Bach, atorgades per la vídua de Fèlix Amat, Rosa Llobet, i pels pares de Josepa, Joan i Ignàsia. Finalment, en escriptura de 26 d’agost de 1.853, els capítols els atorguen Josep Amat i Josepa Bach, d’una banda, i Benet Puig i Cristina d’una altra, en benefici dels fills respectius Salvador Amat Bach i Rosa Puig. Cap d’ells pot signar perquè no saben ecriure.

  No obstant, Josep Amat fou el primer que malgrat haver fet capítols matrimonials també atorgà testament un any després, el 4 de novembre de 1.854, davant del prevere Tomàs de Montagut, de la parròquia de Sta Maria d’Ullastrell. El manuscrit d’aquest testament de puny i lletra del prevere, en un català pulcre i perfectament llegible, després certificat per notari, recull la voluntat del Josep que manifesta que es troba detingut de malaltia natural de la que tem morir, i vol que els seus deutes siguin pagats i les injúries satisfetes sense estrèpit de judici i si sols de la veritat atesa (una fòrmula elegant que es repeteix en els testaments antics, després substituïda per la de satisfer els deutes breument i sense judici). Llega als seus fills Joan i Pere cinquanta lliures barcelonines (la pesseta encara tardaria dinou anys a ser la moneda oficial a tot l’Estat, el 1.873, tot i que en escriptures posteriors a aquell any es continuava pagant amb lliures barcelonines), dos llençols i quatre camises sempre i quan prenguin estat, i a les filles Eperança i Maria el mateix dot i robes que va donar a l’altra filla muller de Josep Bonet, i recorda que ja havia atorgat heretament universal dels seus béns a favor del fill Salvador en els capítols de l’any anterior. Es dedueix, per tant, que tenia sis fills, tres nois i tres noies, i que llevat del Salvador els altres rebien només unes lliures i roba, i les filles ni lliures. Tampoc no podia signar perquè no sabia escriure.

   Salvador Amat Bach va fer l’inventari dels béns del seu pare en l’escriptura de 23 de maig de 1.875. Hi consten només la casa de Cal Llobet  i la vinya de cal Gras (que després es va dir de la Baixada). Salvador va morir relativament jove, als 56 anys, i havia fet testament el 12 d’octubre de 1.879, sis dies abans de morir, també davant del prevere de Santa Maria d’Ullastrell Francisco Torres, aquesta vegada en castellà i també certificat per notari a instàncies del seu fill Benet. Casat en segones núpcies amb Ana Torres, tenia dos nois, Joan i Benet, i dues noies, Àngela i Maria. Llegava al Joan cinquanta lliures barcelonines, dues camises i dos llençols, i a les filles vint-i-cinc lliures, dues camises, dos llençols i la calaixera de la casa. Designava hereu al fill Benet Amat Puig i de manera ben expressiva ordenava que entreguessin a la seva segona dona tot el que era d’ella el dia que va marxar de casa. Tampoc pot signar perquè no sap escriure.

  Benet Amat Puig, el meu besavi, sent solter de 28 anys, va fer inventari dels béns del seu pare en escriptura de 4 de gener de 1.880, en castellà. Hi consten, a més de la casa de Cal Llobet i la vinya de Can Gras (La Baixada), els drets enfitèutics sobre el domini útil de la vinya de Can Puig, propietat  de Miquel Puig, i de la vinya de Can Palet, propietat dels successors de Maria Palet i Palet de Sagrera. La vinya de Can Puig la va adquirir més endavant en propietat el mateix Benet Amat Puig. Només va tenir dos fills,  Cinto i Magdalena Amat Puig. Benet Amat signa l’inventari perquè sap escriure.

  Benet Amat Puig devia ser una persona diligent  i emprenedora perquè a més de pagar els deutes que havia deixat el seu pare,  ja va fer testament instituint hereu al seu fill Cinto Amat Puig el 22 de novembre de 1.882, només dos anys després de fer l'inventari dels béns del seu pare Salvador.  Va morir el 23 de març de 1.932. Cinto Amat, el meu avi, va fer inventari dels béns del seu pare el 31 de maig d’aquell mateix  1.932. Hi consten la casa de Cal Llobet,la vinya de Cal Gras (La Baixada), la propietat de la vinya de Can Puig i els drets enfitèutics de la vinya de Can Palet.

  Cinto Amat Puig, que va morir el 10 de febrer de 1.956,  havia fet testament  el 3 de novembre de 1.932 en el que llegava al seu fill Josep Amat Paloma una casa del C. Galileu de Terrassa , a més dels drets d’una vinya de Can Costa i la quantitat de mil pessetes, i instituïa hereu el seu fill granl Benet Amat Paloma, el meu pare. Aquest testament es va perdre per l’incendi del regitre durant la guerra civil però gràcies a la diligència del meu pare, que en tenia una còpia, del meu oncle Josep i de l’àvia Caterina, es va poder convalidar. El meu pare Benet Amat, que havia passat de la casa de Cal Llobet a la casa del Carrer de la Serra amb la mare Maria Bigordà Marcet i sis fills el 1.950, és l´últim d’aquesta cadena successòria que ja no va fer testament perquè ja no calia. Les cases i les terres s’havien hagut de vendre per poder emigrar a Mataró el 1.969.

  L’anàlisi de la precària base econòmica de tota aquesta cadena mereix un darrer capítol. Quan era nen i adolescent, i moltes vegades anava a portar el dinar a l’avi, al pare i als germans a les vinyes de Can Gras, Can Palet i Can Puig, dins un cistell revestit de flocs per si l’olla es vessava, no m’havia aturat mai a pensar qui eren els meus avantpassats. Examinant ara aquesta documentació que va del S.XVIII al S. XXI m’apareixen els noms i els simples actes de successió de tots ells, però només puc arribar a imaginar la seva situació tan precària derivada del duríssim context social del S.XIX. Una cosa m’ha frapat especialment: fins a l’escriptura d’inventari de 4 de gener de 1.880 que atorga Benet Amat Puig, el besavi, no apareix la primera persona que sap llegir i escriure  i per això la signa . En totes les escriptures anteriors  de Fèlix Amat, Josep Amat i Savador Amat (entre 1.789 i 1.879, un segle) es fa constar que posen una creu i no la signatura perquè no saben escriure. No havien tingut mai escola.