Ofici
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_UvmyZmCrk3OLbalpfu0Lh_1pJdkgCPej9MAEVm_4iKWJqyfBmInw5F5CeoKn0XZonJ-zdOwrAgAH2dVzEKhXu9gMOatbVcisFzS7Lc3Z3v0rcgs9BVWEt4Xoz1cH-zSvffD/s400/Ofici.jpg)
A l’homilia del solemne Ofici de Les Santes el bisbe JaumeTrasserra , de Solsona (professor que em fou, fa molts anys, de dret canònic a Barcelona), tot glossant les santes patrones de Mataró, Juliana i Semproniana , recorda el contingut de les actes martirials al temps de l’Imperi romà pel que fa a la qüestió central que era formulada als cristians : “ Qui és el teu senyor ? ” El que voldria dir, en una formulació vàlida per a qualsevol temps : què esperes ?, quin sentit dónes a la teva vida ? I el bisbe Trasserra desgrana la resposta, el testimoni d’aquells cristians fonamentat en Jesús de Natzaret , l’únic Senyor. Hi ha un moment, però, a la segona part de l’homilia, que el bisbe recondueix aquest testimoni universal a una qüestió particular relacionada amb els greuges i dificultats dels cristians d’avui que moltes vegades veuen com es fa burla de la seva fe (el que depèn sempre d’una percepció subjectiva) i exhorta a fer-s’hi forts i, en certa manera, a plantar cara. I llavors come