Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2021

Coalició per imperatiu estètic i logístic

Imatges
    Pere Aragonès ha passat un calvari. Joan Tardà no es cansa de repetir-ho. Un excés d’optimisme li va fer suposar que la cessió de la presidència del Parlament a Laura Borràs li reportarien sense massa inconvenients la investidura per la presidència de la Generalitat i la fomació de Govern amb Junts. Les sessions fallides d’investidura els passats 26 i 30 de març li van fer veure la dificultat de la comesa. A posteriori d’aquelles sessions costa d’entendre l’optimisme ingenu de Pere Aragonès i l’esforç balder dels seues discursos per aconseguir el suport d’una formació disposada a utilitzar fins a l’extrem la seva capacitat de control sobre el candidat novell.   Durant uns dies va semblar que Pere Aragonès havia arribat a la conclusió que el més convenient seria   desempallegar-se de la dependència de Junts i formar Govern en solitari comptant amb el compromís anunciat per Jordi Sánchez de respectar-li la candidatura encara que no s’arribés a un acord de Govern. Així va passar

ERC i el principi de realitat

Imatges
    En l ’entrevista de dissabte passat a la Vanguàrdia Joan Tardà adirmava que “fa falta iniciar   una solució democràtica basada en el principi de realitat, perdre el temps i no fer Govern no només és jugar a la ruleta rusa d’una repetició electoral que desembocaria en rancor i ens portaria a una gran abstenció, sinó que també és un acte de gran irresponsabilitat de part de JxCat. No s’entén que ERC hagi de passar aquest calvari”.   Donaria per molt l’anàlisi d’aquesta entrevista que desentranya totes les contradiccion del procés i de la mateixa ERC (i que Tardà pretén superar superficialment posant al mateix nivell JxCat i el PSC en el suposat intent de rebentar les aspiracions republicanes d’ERC, com si ERC no   hagués seguit els dictats de Junts des de fa més de deu anys), però de moment és suficient quedar-se amb les idees força de Joan Tardà en el sentit de la denúncia que fa de la hipocresia de Junts aparentant un patriotisme que no exerceix i de l’aposta pel diàleg const

Un seriós toc d'atenció

Imatges
      El vot particular dels magistrats J.A. Xiol Ríos y Maria L. Balaguer Callejón respecte de la sentencia pronunciada en el recurs d’empara al TC per la condemna de Jordi Turull pels fets d’octubre de 2017 conté una seriosa advertència del que pot succeir en els futurs recursos dels condemnats davant el TEDH, i també sobre la potencial afectació de drets fonamentals en la preservació de l’Estat de Dret. El vot particular finalitza amb aquesta expressió contundent : ”Sense la garantia de la preservació de la norma l’Estat de Dret no és possible. Però sense una observança escrupulosa dels drets fonamentals tampoc ho és.”   Tècnicament, els quatre arguments dels dos magistrats dissidents són molt clars i traduïts de la forma més planera possible venen a dir el següent: I) el delicte de sedició presenta un biaix de certa indeterminació perquè es configura legalment a partir d’elements d’un fort caràcter normatiu que comporten una difícil comprensió de part del ciutadà; II) la prohibi

Ultimàtums creuats

Imatges
    Fa unes setmanes Jordi Sánchez, secretari general de Junts, va advertir ERC que es podria investir Aragonés sense que Junts entrés al Govern si no s’arribava a un acord de coalició. L’advertència va causar certa sorpresa en aquell moment. Costa de creure que Junts estigui disposada a sacrificar les parcel.les de poder que li reporta la coalició, a nivell de conselleries, càrrecs polítics i de confiança dins l’espessa xarxa de la Generalitat i d’ens públics, privats i subvencionats, principalment en els òrgans de propaganda i dels mitjans de comunicació el control dels quals assegura l’orientació de l’estratègia independendista, la mare dels ous de la negociació que té un cistell a Waterloo i un altre a Lledoners.     Aquella advertència de Jordi Sáncchez era en realitat un ultimàtum sui generis perquè, per un costat,   feia referència a les condicions considerades per Junts com irrenunciables, i per l’altre, deixava clar que les negociacions haurien de continuar encara que el vot

Llibre (després de llegir “El infinito en un junco” d’Irene Vallejo)

Imatges
    Veu i paraula són pòsit de memòria i al llarg dels temps s’han buscat l’una a l’altra fins fer-se lletra escrita.   Cal declamar, com exigia Sòcrates, el que pensem per preservar en veu alta el que la lletra amaga.   Però és el llibre, la cadenciosa veu del que llegeixo, el fil que cus el món amb tot el que s’expressa.   Creuant el fang, la fusta i el papir, des del silenci m’endinso en la lectura que solca la memòria. C.A.     Sant Jordi 2021

Negociar sobre el buit

Imatges
   El diari Ara informa avui sobre el document que negocien ERCi Junts. Si l’hem de creure, la conclusió seria que el més calent està a l’aigüera. L’encallament afecta a les bases de l’independentisme que comencen a donar mostres d’incomprensió i descontentament, però afecta sobretot al conjunt de la societat perquè les seves causes són irresolubles i demostren que s’està negociant al marge de l’interès del bé públic a Catalunya. Els pressupòsits de la negociació entre ERC i Junts per a la investidura de president i la formació de govern parteixen d’una base inexistent, il.lusòria, continguda en la voluntat de tirar endavant un embat democràtic contra l’Estat . Sobre aquest concepte pivota la negociació i s’hipoteca la futura acció de govern sigui quina sigui la repartició de poder que acabi concretant-se en la distribució de conselleries i de càrrecs públics.   L’embat democràtic contra l’Estat , que condiciona la formació de govern i que a la meitat de la legislatura acabarà mo

Flor, fulla i fruit

Imatges
    Sota el plomall de la flor que es desfà creix entre fulles el botó diminut de la fruita esperada, i lentament el cos del cirerer va desprenent-se del blanc esplendorós pel verd del fruit naixent. Sense aquest gest de pur despullament la vermellor dels penjolls de cireres no vestiria l’arbre i ens mancaria al temps de la collita el   gust del tacte, el goig als ulls golosos i la dolçor dels llavis. C.A.  

El Consell de la discòrdia i la paralització

Imatges
     Pere Aragonès diu que no és el moment de xutar la pilota cap endavant mentre demana a Junts que arribi a un acord perquè el país té moltes urgències de caràcter social i econòmic que fan inajornable un govern amb totes les funcions. Per la seva banda, Toni Comín en l’entrevista d’ahir a El Punt Avui, en la seva condició de vicepresident del Consell per la República, posa clarament com a condició per a un acord l’acceptació per part d’ERC d’un Pla B per concretar l’estratègia de l’embat amb l’Estat quan es doni per fracassada la taula de negociació amb el govern central. Un fracàs que Junts ja dona per descomptat.   Sense embuts Toni Comín defensa que el lloc natural de l’estat major que ha de dirigir aquesta estratègia es troba al Consell per la República, com “un tercer òrgan dins la seva estructura institucional, al costat del govern del Consell i l’assemblea de representants ”. Tant és així que arriba a la conclusió que si no es parteix del Preparem-nos dictat per Puigd

Estratègies i estratagemes

Imatges
    L’opinió de Cuevillas sobre la inutilitat d’admetre a tràmit resolucions parlamentàries   merament declarartives sense cap eficàcia política apunta en el fons cap a la distinció entre estratègia i estratagema. No és un joc de paraules. L’estratègia política és l’art de coordinar per construir, mentre que l’estratagema és simplement l’astúcia,   un ardit per confondre l’adversari i una forma d’enganyar els seguidors més crèduls per assegurar determinades posicions. El procés s’ha anat configurant com una estratagema majúscula capaç d’enganyar a propis i estranys, un farol   sense base real, com bé va confessar Clara Ponsatí.   Cuevillas no denuncia l’estratagema que hi ha a la base de la seva formació política, Junts, sinó que es limita a posar en evidència la inutilitat de tramitar declaracions sense eficàcia jurídica provocant el risc d’inhabilitacions. Per alguna cosa es comença, però Cuevillas es queda molt lluny de denunciar que l’estratègia de confrontació amb l’Estat q

Paratge

Imatges
Al Cap de Creus, paratge de Tudela, tot el que veus és el magma del temps que et torna a la mirada. Les roques verges arrapades a l'aigua mostren els plecs de ferida i carícies a la pell mil.lenària. Orgues del vent amb els tubs cisellats exhalen sons més potents que paraules quan travessen la calma. C. A. 

Rams a prop del mar

Imatges
Matí de rams   al broll de la ginesta que canta hosanna tot estenent les mans cap al blau de les aigües. Contra la por un dia caminà sobre les aigües qui ara entra a ciutat al llom d'un mans pollí.  C. A.  El Port de la Selva

Entre un Parlament, dues taules i un Consell per la República

Imatges
    Laura Borràs ja va deixar clar que el Parlament actuarà només d’acord amb les pautes que li marqui la majoria independendista. Ara, l’acord entre ERC i la CUP ( “Un nou cicle per guanyar”) deixa clar que la legislatura durarà només mentre s’enfoqui l’embat democràtic amb l’Estat amb un marge de gràcia de dos anys, fins a la primera meitat de 2.023, període de temps destinat de fet   a constatar que la taula de diàleg que ERC vol tirar endavant amb el govern central haurà fracassat i que per tant s’haurà de posar en marxa la implementació del nou embat democràtic.     La CUP colla el marge d'actuació d’ERC a la taula de negociació amb el govern central amb una doble moviment de clau anglesa, el de la data de caducitat (primera meitat de 2.023 per fer evident el fracàs) i el del compromís assumit per ERC: “ERC es compromet a sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la renovació de la confiança que ha hagi rebut en la seva investidura abans d’acabar la primera me

Descendiment

Imatges
Roger van der Weyden "El descendiment"   El cos  inabastable de la mort  de l’arbre inert serenament davalla,  però no el durà Caront pres al seu port  ni l’hades rebrà el guany de la mortalla.    El dolor més antic troba conhort  en el dol maternal que l’embolcalla  i als braços de l’amic mor el record  del domini del temps que ens estenalla.   Davallen els anys al fons del silenci  on per primer cop la vida traspassa  el vel de l’absurd i s’obre al misteri  que ens fa subvertir la sofrença humana  des del primer instant de l’alba desclosa,  des de la claror a trenc de la llosa. C.A.

Tríades

Imatges
    La begònia es marceix però ha mantingut les flors com llumetes vermelles mentre ha durat l’hivern. L’orquídia esponerosa, ha obert els seus ullots per contemplar sorpresa l’esplet primaverenc. La clívia s’entendreix i espera pensativa que li arribi el moment d’il.luminar l’eixida.   La trinitat del temps desplega cadenciosa la seva mà invisible en l’humus del passat, l’esclat evanescent de l’hora vanitosa i el trànsit del present vers el demà esperat.   Som d’ara i som d’abans, orquídies i begònies a punt per esperar el que ens promet la clívia. El flux de saba antiga nodreix la nostra planta que arrela i s’emmustiga en un tel d’esperança. C.A.