quadern d'en Cinto Amat

   Pel que fa a la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes, sobre   l’afectació dels interessos financers de la UE per la Llei d’Amnistia, el Tribunal parteix de la consideració que L'article 325 TFUE protegeix els interessos financers de la Unió, no qualsevol despesa pública nacional. Un perjudici merament hipotètic no activa la protecció d’aquest article, tenint en compte que els recursos presumptament malversats eren recursos de la Generalitat.    La conclusió no pot ser més senzilla i contundent: l’amnistia no impedeix protegir els interessos financers de la UE perquè aquests interessos no resulten afectats. La Llei orgànica d'amnistia no compromet les obligacions europees de protecció dels interessos financers.   En relació amb el  suposat incompliment de la Directiva sobre terrorisme, el Tribunal parteix de la consideració elemental que la Directiva 2017/541 no regula les amnisties, que són competència dels Estats membres. ...

      L’oposició ja fa dies que demana dimissions al govern de la Generalitat pel caos de Rodalies, considerant que n’és corresponsable. Des d’un punt de vista de filosofia política cal plantejar-se una reflexió sobre aquest fet, tenint en compte que l’accident de Gelida va ocórrer per causes naturals i que avui per avui la Generalitat no té competències en el control de Rodalies, quan tot just acaba de ser preconstituïda, i per tant encara no operativa, la societat conjunta Estat-Generalitat per assumir les competències de Rodalies.   El govern en tant que representant polític de la població pot ser interpel·lat encara que no tingui la competència directa, perquè representa políticament els ciutadans afectats . En aquest sentit, no és il·legítim exigir explicacions, lideratge o pressió institucional sobre l’Estat, ja que governar vol dir assumir simbòlicament el paper de garant de l’ordre i el funcionament del sistema dins d’un territori El límit normatiu apare...

      Després de les Sentències del TEDH contra els recursos interposats per alguns dels protagonistes del procés, de 27 de febrer de 2025 i maig de 2019, es produeix ara una tercera resolució del mateix Tribunal no donant lloc als recursos de Junqueras, Turull i Sánchez que van denunciar la vulneració   dels seus drets de representació política per l’empresonament preventiu dictat durant el judici.    Els arguments d’aquesta última sentència, per unanimitat, es troben ben resumits aquí , però sobretot cal llegir el text íntegre de la resolució feta pública pel mateix tribunal per adonar-se de la contundència dels mateixos que parteixen d’una anàlisi molt acurada dels fets del procés des dels seus inicis, el 2012.   Tanta contundència i tanta unanimitat m’han sorprès. En els arguments dels recurrents (que es poden llegir aquí també resumits) hi havia prou fets i prou motivació jurídica per donar lloc, almenys en part, a algun dels recursos, o s...