En dues sentències el Tribunal de Justícia de la UE considera que la Llei d’Amnistia no afecta els interessos financers de la UE ni incompleix la Directiva sobre terrorisme

 

 Pel que fa a la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes, sobre  l’afectació dels interessos financers de la UE per la Llei d’Amnistia, el Tribunal parteix de la consideració que L'article 325 TFUE protegeix els interessos financers de la Unió, no qualsevol despesa pública nacional. Un perjudici merament hipotètic no activa la protecció d’aquest article, tenint en compte que els recursos presumptament malversats eren recursos de la Generalitat.

   La conclusió no pot ser més senzilla i contundent: l’amnistia no impedeix protegir els interessos financers de la UE perquè aquests interessos no resulten afectats. La Llei orgànica d'amnistia no compromet les obligacions europees de protecció dels interessos financers.

  En relació amb el suposat incompliment de la Directiva sobre terrorisme, el Tribunal parteix de la consideració elemental que la Directiva 2017/541 no regula les amnisties, que són competència dels Estats membres. La llei d’amnistia no elimina el sistema europeu de persecució del terrorisme, perquè  és extraordinària, no modifica el dret penal general espanyol i només afecta un període temporal concret en un context polític molt específic (el procés independentista català). Els actes més greus de terrorisme continuen exclosos de l’amnistia quan hagin causat intencionadament greus violacions dels drets humans.

   El Tribunal subratlla d’una manera especial la finalitat prevista en el preàmbul de la llei i tinguda en compte pel Tribunal Constitucional espanyol al declarar-ne la constitucionalitat, la de reduir la tensió institucional i facilitar la reconciliació.

   Si tenim en compte les reaccions produïdes a rel d’aquestes resolucions en els sectors independentistes, per un costat, i en la dreta i la ultradreta per l’altre, reduir la tensió institucional i facilitar la reconciliació són encara objectius difícils d’aconseguir. El que, però, no treu un borrall a la conveniència i a la utilitat de la llei d’amnistia que en un temps potser no molt llunyà acabarà reconeixent-se. De moment, l’independentisme interpreta que aquestes sentències més que un aval a l’amnistia signifiquen un reconeixement de la legalitat dels fets del procés, i la dreta i la ultradreta interpreten que no respecten la legalitat de l’Estat de dret espanyol que va fer front a l’intent secessionista. Ambdues interpretacions tenen en comú el fet de no voler reconèixer la transcendència històrica de l’amnistia per superar l’atzucac institucional i social al que ens va abocar la irresponsabilitat d’uns i altres.

   Penso que la resolució de fons que acabi dictant el Tribunal Europeu de Drets Humans en relació amb la sentència de 14 d’octubre de 2019 sobre el fets del procés, contra la qual tots els condemnats van posar recurs i l’han mantingut malgrat la vigència de la llei d’amnistia, aportarà dades de molta més significació per valorar la congruència de les interpretacions que ara es fan. Es podria produir una nul·litat, si més no parcial, o una correcció d’entitat de la condemna per desproporcionada? O es produirà una confirmació de la valoració dels fets fonamentals i de la resposta penal del TS? En tots dos casos la transcendència social i política de l’amnistia es podrà veure reforçada per la resolució definitiva de fons, encara que es produeixi estant ja aplicada l’amnistia en la seva totalitat,  més enllà de les interpretacions interessades que ara s’estan produint.