quadern d'en Cinto Amat

    No fracassar en l’intent de fer-la possible. En una piulada d’ahir mateix el professor D. Innerarity deia : “”Resultados contraintuitivos: que la movilización de las derechas haga que baje el precio de la investidura, que la amnistia acabe con el procés”.   Tant de bo!! Tant de bo que la mobilització del PP i Vox contra l’amnistia seguint les pautes d’Aznar, tingués l’efecte paradoxal i contradictori, respecte de les intencions dels convocants, de provocar un replantejament de Junts sobre la condició prèvia d’obtenir l’amnistia abans de la investidura i sobre la possibilitat de negociar-la amb motivació i fonament consensuats durant la legislatura. Negociar una amnistia que fos jurídicament i políticament plausible , o bé alguna sortida amb efectes equiparables, totalment o parcialment, perquè la situació política i social que se’n derivés fos la que tan clarament es va demanar en els resultats de les eleccions a Catalunya, el retorn de l’independentisme a l’acció política realis

    Acabo d’escoltar la conferència de Carles Puigdemont exposant les condicions prèvies que veu necessàries abans d’iniciar un eventual procés de negociació amb qualsevol dels dos principals partits espanyols per arribar a la investidura d’un president de govern. Segon ell, si es donen aquestes condicions prèvies i la negociació fructifica es podria arribar a un compromís històric.    Aquest compromís històric , però, dedueixo, pel que després ha anat exposant, que no s’inscriuria en un acord per encaminar-nos cap a una forma d’Estat plurinacional sinó que consistiria substancialment en el reconeixement del dret dels catalans a l’autodeterminació, per al que, segons ell, no hi ha impediments constitucionals, només falta de voluntat política per arribar-hi. En aquest sentit ha apel.lat a l’article 92 de la Constitució (“Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans”). Certament que amb voluntat política de totes