quadern d'en Cinto Amat

Tot és encara ple de tu i en el contorn de cada cosa queda l’empremta del teu cos com un alè de vida nova. No hi ets però et sento a prop tothora en aquest àmbit del silenci on sóc tan sols el testimoni del teu esclat de llum i absència que et fa present a cada instant. El buit del temps serenament s’omple de tu, són perdurables als nostres ulls tots els moments nascuts per no morir, l’amor, el goig i el pensament de tu. C.A.

L’acció de la Justícia no només té repercussions sobre els individus i els seus interessos particulars sinó també sobre els ciutadans i les institucions que els representen. Si a quelcom de real es remet la denominació de “Ciutat de la Justícia” que rep el conjunt d’edificis de l’Hospitalet que acullen tots els jutjats al servei de la ciutat de Barcelona serà perquè hem d’entendre que el que en aquests jutjats es resol afecta directament la vida personal i col.lectiva dels ciutadans. Massa sovint, però, els responsables de l’administració de justícia li retallen la dimensió i transcendència públiques (i per tant política i democràtica) i s’esforcen a tancar-la dins un àmbit estrany als ciutadans en el seu conjunt, dominat per especialistas que resolen, diuen, amb total imparcialitat, al marge de tota mena de pressions i utilitzant un llenguatge moltes vegades inintel.ligible, lluny de la comprensió comuna. La Justícia, ens diuen, fa la seva feina. El saqueig que ha patit El Palau és

Paul Klee: Angelus novus El passat 26 de setembre van complir-se setanta anys del suïcidi del filòsof Walter Benjamin , pertanyent a l’anomenada Escola de Frankfurt , a Portbou, quan intentava fugir de l’escomesa nazi que el perseguia. En el concepte de la història de W. Bejamin hi ha un fons que captiva i que depassa els paràmetres del materialisme històric de la filosofia marxista en la que s’inscriu. W. Benjamin va quedar visualment subjugat per una pintura de P. Klee , “Angelus Novus”, que descriu amb aquests termes en les seves " Tesis sobre la filosofia de la història" : ”representa un àngel que apareix com si estigués a punt d’allunyar-se d’alguna cosa que el té esbalaït. Té els ulls i la boca molt oberts i les ales esteses. Aquest haurà de ser l’aspecte de l’àngel de la història. Gira el rostre vers el passat. On nosaltres veiem una sèrie de dades ell hi veu una catàstrofe que aplega incansablement ruïna sobre ruïna, amuntegades als seus peus. Voldria para