Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2021

Taula de negociació: necessitem saber si hi ha plans B

Imatge
   Després de la trobada d’ahir a la Moncloa entre els presidents Sánchez i Aragonès, de dues hores i mitja de duració, per abordar la reanudació de la taula de diàleg, se’n desprèn, d’acord amb les valoracions que n’han fet les dues parts: que les posicions de partida estan infinitament allunyades; que la mesa es reactivarà la tercera   setmana de setembre; que malgrat que hi ha una coincidència que el conflicte s’ha de resoldre a través del diàleg i la negociació i la voluntat d’acord, i que tard o d´hora haurà de comptar amb l’aval de la ciutadania de Catalunya a través del vot, Pedro Sánchez prioritza abordar el dia a dia i la reconstrucció econòmica, mentre que Pere Aragonès reafirma que la proposta del Govern català serà la negociació de l’amnistia i l’autodeterminació enfront de la proposta del manteniment de l’statu quo que considera que és la de l’executiu estatal.   Abans d’arribar a setembre la ciutadania tenim moltes raons per concloure que ja n´hi ha prou de marejar

Cosmologies

Imatge
  Després de seguir l’exposició de l’amic  Abdó Martí a l’Espai d’Art Moritz de Cornellà de Llobregat     Som punts de llibre en un cosmos de lletres, en algun lloc entre l’alfa i l’omega ens és donat de viure.     Dins d’aquest cosmos l’alfabet expandeix creant paraules, espirals de memòria a l’encalç del sentit.   Però entre els signes també creuem la nit, la desmemòria capaç de subvertir la cultura en barbàrie.  C.A.                  

Els indults que havien d’arribar

Imatge
     El desembre de 2017, quan encara s’havien de celebrar les eleccions del 155, i molt abans del judici del procés i la seva sentència, que no es va produir fins octubre de 2019, Miquel Iceta manifestava convençut en una entrevista: “Sens dubte demanaria l’indult perquè en aquest país haurem de tancar ferides que tenen un origen polític”, afegint que ell sempre havia considerat desproporcionats els empresonaments previs dels encausats. La llavors vicepresidenta del govern central, Sáenz de Santamaría, va qualificar la proposta d’Iceta com una ocurrència, i des de Ferraz es van limitar a dir que es tractava simplement d’una opinió personal.   Si hagués estat capaç de posar en pràctica una economia o suspensió màxima d’informació (capacitat d’altra banda impossible de portar a terme, només imaginada), fins a l’extrem d’arribar a ignorar o posar entre parèntesi tots els fets esdevinguts des d’aquell moment, inclosa la moció de censura que va propiciar la caiguda del govern Rajoy, els

Guardar a fora

Imatge
 ( Sobre el projecte artístic de Perejaume per al Maresme, coordinat per les regidories de cultura d'Alella, El Masnou, Mataró, Caldes d'Estrac i Sant Pol de Mar) Daurar un femer Del femer, el gep daurat, i de l'or, l'olor de fems. L'excrement ens dona el pa, la cobdícia ens roba el temps. C. A. Palmera surera Amb el suro de Vallalta que acarona el palmerar,  l'alzina s'omple de mar i sura la marinada.  C.A. Regar el mar Mentre el mar es gronxa amb calma al bressol on neix i creix,  l'aspersor li rega l'aigua i el fa rel de si mateix.  C. A.  Picarols Porto als peus un bast de terra I arrossego els picarols caminant de sol a sol pels pobles del meu Maresme C. A.  Caminar el mar Camino el  mar a la sorra,  allà on suren les petjades com pètals que el temps esborra al batec de les onades.  C. A.  Encendre el mar Si del mar en surt el sol que ens encén tots els matins,  bé li haurem de donar foc mal que sigui de llumins.  C. A. 

A propòsit del “Decàleg del bon ciutadà” (Víctor Lapuente)

Imatge
    El missatge central del llibre és aquest, tal com l’autor el defineix literalment : “Aspira a quelcom transcendental (un déu o una pàtria) però actua de forma pragmàtica (al Cèsar el que és del Cèsar) i no et deixis portar per fonamentalismes. Els nostres objectius han de ser transcendentals. Els nostres instruments pragmàtics”.     No es tracta, però, d’un decàleg de prescripcions, ni molt menys d’un manual d’autoajuda. És un assaig que parteix de l’anàlisi històrica, de l’evolució del pensament, de les religions, de la sociologia, de la psicologia evolutiva, de la filosofia, de l´ètica i de la política, de l’antropologia (amb una riquíssima referència a autors de tota tendència!) per arribar a una conclusió: les nostres societats han perdut una noció operativa de transcendència impersonal (vague, no susceptible de ser definida amb continguts concrets) que tenia la funció històrica   d’alliberar-nos de la jerarquia dels valors d’allò immediat , de la satisfacció personal. La noc

Oriol Junqueras es pregunta per la legitimitat

Imatge
      Fa quasi cinc anys (juliol de 2.016) que l’acord entre JxSí i la Cup per un “mecanisme unilateral d’exercici democràtic” va contribuir decisivament a crear en l’imaginari independentista el marc de plena legitimitat de la via unilateral cap a la independència. Amb algunes modificacions de procediment, ERC es va deixar arrossegar en la mateixa direcció   fins arribar al 2.017 amb l’aprovació conjunta de les lleis de desconnexió que “no podien ser   susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”. Es tractava d’un projecte híbrid de voluntarisme social i d’utopia política que, però, va donar lloc al referèndum de l’1-O. Es parlava de mecanisme unilateral d’exercici democràtic i no es tenia en compte que aquesta fórmula era un oxímoron jurídic i polític, amb greu reperecusssió en la convivència social, perquè l’exercici democràtic és incompatible amb el recurs sistemàtic i frontal a la unilateralitat. Es parlava també de legiti

Aquesta vegada no

Imatge
   El passat dijous hi va haver eleccions al Col.legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Pugnaven dues candidatures, la de Maria Eugènia Gay i la de Gonçal Oliveros, distanciades, no ja per les qüestions de serveis als col.legiats o de relacions amb l’administració de justícia, sinó per una qüestió   directament vinculada amb la situació política actual. La candidatura de Gonçal Oliveros no es presentava obertament com la candidatura sobiranista enfrontada a una suposada candidatura unionista i continuista, la de M. Eugènia Gay, però el recolzament de la ANC li conferia del tot aquesta qualitat, que per altra banda ratificaven altres membres destacats de la mateixa candidatura (entre els quals em va sorprendre la de l’exjutge Elpidio José Silva Pacheco, per suposat no sobiranista i amb antecedents molt poc presentables ).   El col.lectiu de companys advocats ha optat per la renovació de M.E.Gay com a degana, i per primer cop per ll’elecció de la totalitat dels càrrecs de la seva cand