Taula de negociació: necessitem saber si hi ha plans B

 


 Després de la trobada d’ahir a la Moncloa entre els presidents Sánchez i Aragonès, de dues hores i mitja de duració, per abordar la reanudació de la taula de diàleg, se’n desprèn, d’acord amb les valoracions que n’han fet les dues parts: que les posicions de partida estan infinitament allunyades; que la mesa es reactivarà la tercera  setmana de setembre; que malgrat que hi ha una coincidència que el conflicte s’ha de resoldre a través del diàleg i la negociació i la voluntat d’acord, i que tard o d´hora haurà de comptar amb l’aval de la ciutadania de Catalunya a través del vot, Pedro Sánchez prioritza abordar el dia a dia i la reconstrucció econòmica, mentre que Pere Aragonès reafirma que la proposta del Govern català serà la negociació de l’amnistia i l’autodeterminació enfront de la proposta del manteniment de l’statu quo que considera que és la de l’executiu estatal.

  Abans d’arribar a setembre la ciutadania tenim moltes raons per concloure que ja n´hi ha prou de marejar la perdiu si no es concreten els punts plausibles de negociació per arribar a un acord que es pugui sotmetre a votació. Perquè ni el dia a dia de la reconstrucció econòmica (tot i ser imprescindible en la gestió de l’autonomia) es pot considerar suficient com a punt de partida per intentar un acord polític de fons susceptible de ser sotmès a votació (tal com es recollia en el document de 2 de gener de 2020), ni la negociació de l’amnistia i l’autodeterminació, per més que es dediquin hores i hores a parlar-ne cordialment, poden ser tinguts en compte com a punts de partida per aconseguir un punt d’acord.

  Els ciutadans necessitem saber si hi ha plans B, d’ambdues parts, que s’hagin elaborat, o s’estiguin elaborant, amb una mica de cara i ulls per posar sobre la taula immediatament després que es constati la impossibilitat de tirar endavant amb els respectius punts de partida ara enunciats. No hi haurà amnistia ni reconeixement del dret d’autodeterminació, Erc ho sap, i no hauria de continuar jugant a la puta i la ramoneta esperant que es temperin les posicions ara irreductibles de Junts i la Cup en els dos anys de gràcia que li han concedit, ni especular amb el qui dia passa any empeny per veure com evoluciona la legislatura estatal i decantar-se cap a posicions més radicals (no ha renunciat de fet a la unilateralitat, segons que ha confirmat Marta Vilalta) o més moderades, segons li convingui. Necessitem saber si Erc vol negociar de veritat o deixar passar el temps. Seria capaç Erc de replantejar-se l’exclusió del Psc i proposar un nou acord parlamentari si Junts i la Cup arribessin a refusar qualsevol acord amb l’executiu estatal?

   D’altra banda, superat el moment dels indults,  necessitem saber quina és la proposta alternativa que pensa formular l’executiu estatal a la impossibilitat, de dret i de fet, de negociar un acord sobre l’amnistia i l’autodeterminació. Hi ha un pla B a la presentació del pla per al reencontre que Sánchez va lliurar a Torra el febrer de 2020, sobre el qual ha insistit en la trobada d’ahir? Hi ha un projecte polític concret, més enllà dels acords puntuals sobre gestió econòmica, per abordar el conflicte polític a través d’un pacte d’Estat reflectit en una nova Disposició Adicional a la Constitució (en el sentit que proposava Miguel Herrero de Miñón l’abril de 2014), o a través de lleis orgàniques que consolidin el govern autonòmic posat en qüestió pel TC des de juny 2010, o a través de propostes  concretes de cogovernació que facin creïble una pragmàtica de federalisme real? O bé l’executiu estatal jugarà també al qui dia passa any empeny?

   Els ciutadans necessitem conèixer aquests plans B per sortir del dubte sobre si la retòrica dominant de l’aministia, l’autodeterminació i la necessitat de negociació no són més que recursos per continuar mantenint les posicions de govern a l’expectativa  de l’evolució de les respectives legislatures. Els ciutadans, tots, mereixem respecte, i si no ha possibilitat de cap acord que se’ns digui com més aviat millor. Potser no cal arribar a setembre de 2023.

 

  

 

  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

De Carme Forcadell a Laura Borràs

Entre un Parlament, dues taules i un Consell per la República