quadern d'en Cinto Amat

Perquè ens ha nascut un infant, se'ns ha donat un fill. I l'imperi és damunt les seves espatlles. I se li ha posat per nom Conseller, Meravellós, Déu Fort, Pare per sempre, Príncep de la Pau.   ( Isaïes 9,5) De El  Messies, de G.F. Händel For unto a child is born, unto us a son is given, and the government shall be upon his shoulder, and his name shall be called Wonderful, Counsellor, the migthy God, the evelasting Father, the Prince of Peace

 ´  L’estira-i-arronsa entre CiU i ERC per l’acord de governabilitat, pel que fa al procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya , s’ha acabat traduint en la presentació escenificada d’un partit que es jugarà amb moltes possibilitats de pròrroga. És a dir, no se sap si, davant l’eventualitat que un dels dos pugui guanyar o perdre per golejada, serà millor deixar el partit en un empat indefinit, un joc de suma indeterminada en el que cadascun acabi traient-ne el que pugui.    La determinació d’ERC per començar el partit amb ànims de guanyar-lo s’ha vist contrarestada per la indecisió de CiU, que potser comença a tenir seriosos dubtes sobre la conveniència, ara per ara, de jugar aquest torneig, i per això s’ha acabat la negociació amb una fórmula de compromís: “estar en condicions de convocar una consulta d’acord amb el marc legal que l’empari (durant l’any 2014), amb l’excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga. En tot

Posem pes als prepotents per preservar la pudícia: pe de poli amb moltes pes , que pica i que es porta l’oli, pe de posta i de pilota, pe de pal i pe de porra, pe de pena i pe de por, pe de passeig i d’empenta, pe de puny i prepotència, pe de premsa i pe de pífia de diputat i disputa, d’imprudència i petulància , p e de pirata i pastís, pe de pis i de postís, pe de pits plens de poder, pe de Prat i pe de Puig, pe de ping i pim-pam-pum, pes dels potents en pilotes que porten plomes de plom. C.A.

   Alguns creadors d’opinió que podríem considerar de pes en els nostres mitjans han fet una suau autocrítica respecte de les expectatives mantingudes, abans i durant la campanya electoral, en quant als resultats de CiU. Josep Ramoneda parla del “Parèntesi i la dura realitat”, tot reconeixent que no havia llegit ni un article que contemplés una patacada com aquesta, i que la societat catalana havia resultat opaca per les brumes de les hegemonies ideològiques i de les fantasies polítiques que contaminen massa l’espai mediàtic i que ens acabem creient tots. Antoni Puigverd dibuixa “Una vela al laberint ”, el laberint en el que s’ha ficat el país amb el fiasco de CiU, tot recordant la seva advertència anterior a les eleccions, que ningú no és profeta a casa i que el descobriment del carisme d’Artur Mas havia deixat a tothom estupefacte. Enric Juliana manté el dia després de les eleccions que “Guanya Espanya”, i que Catalunya, atrapada per la retòrica sentimental del sobiranism

Un cap al tard de desembre pel passadís del Sant Pau, sota les voltes immenses per on s’enfila amb desfici la teva veu primerenca, em trasllado al passadís de la nostra llar primera per on veig venir la mare lluint el seu embaràs, i endevino en els seus ulls l’espurna del mes de maig que albiraven els teus ulls quan junts triàvem un nom i vèiem la plaça oberta sota la volta del cel. Era un nom de benvinguda, una esperança distesa, un desig i una certesa, eres tu i èrem tots tres, Francesc. C.A.