quadern d'en Cinto Amat

 Continuació de les cartes creuades amb en Jordi Cussó: aquesta és la publicada a la revista Valors el maig de 2012 Benvolgut Cinto,    Fa dies, que per circumstàncies diferents, tinc molt present la teva darrera carta. Coincideixo en tot el que dius, en la importància d’aquest gest de sortir d’un mateix, per trobar-se amb l’altre, per descentrar-se del jo i descobrir que el en tu puc fer-hi confiança. Això m’anima a seguir reflexionant sobre el tema de l’amistat i sobre quina és la seva dimensió social.    Llegia aquest dies un article del Francesc Torralba, on deia que l’home es construeix en la comunitat, no en la col•lectivitat, ni en la suma d’individus, sinó en el vincle intersubjectiu entre dos éssers diferents que es reconeixen i s’acullen mútuament. En la comunitat, cada individu, conserva el seu nom i cognoms, les seves característiques definitòries. L’home no està sol en l’univers, està en contínua relació amb els altres, i aquesta relació no és accidental en la s

   Vista des de dins, la situació del PSC deu ser dramàtica, o potser no tant si amb el resultat de l’últim Consell Nacional els seus dirigents han arribat a la conclusió definitiva que la majoria aclaparadora que van obtenir senyala el camí a seguir. En tot cas, com també ha senyalat Lluís Foix, els propers resultats electorals donaran o restaran raons a la decisió de “votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada emb el govern d’Espanya”.    Vista des de fora, com ho faig jo, la situació del PSC és ben singular, i fins paradoxal. Per un costat, s’ha convertit des de fa temps en el centre de totes les crítiques, ationades des dels cercles sobiranistes de CiU i ERC, i en part també des de IC, i per descomptat des dels mitjans de comunicació catalans, públics i privats, d’opinadors i tertulians de tota mena. Segons aquestes opinions, sembla arribat el moment de considerar el PSC, def

Tot plegat té molt mal caire. Caire del sí però no gaire, caire de data i consulta, caire de vaga o pregunta, caire fora o dins d’Europa, caire d’urna o de fanfàrria, caire d’infern o d’Arcàdia. Caire de mossos i estopa, caire de micro o sabata, caire antic de retallada, caire d’atur i emprenyada. Sobre l'aresta escairada som aprenents de funàmbul, i si mirem cap ensota podem passar molt mal tràngol: massa estimball per no fotren’s una sonora trompada. C.A.

    El pensamet lúcid i provocatiu que traspuen algunes pàgines dels assajos d ’ Agustí Calvet, “Gaziel”, ens arriba com una alenada d’aire fresc que ens ajuda a encarar certes visions polítiques actuals entorn de les possibilitats del nacionalisme català, per més que s’hagi de relativitzar el seu contingut en funció del temps i les circumstàncies especialment dramàtiques en què van ser escrites.    Així, a l’assaig “El desconhort (1.944), recollit en el compendi d’escrits sobre Catalunya i els catalans entre 1.938 i 1.947 sota el títol “Quina mena de gent som” , Gaziel fa aquesta reflexió que transcric literalment en les seves parts més rellevants: “Plantejar el problema de Catalunya en un pla exclusiu de nacionalisme, com una lluita entre dues nacionalitats del mateix grau, una d’opressora i l’altra oprimida, és ficar-se en un carreró sense sortida… Voler fer-la topar violentament amb Espanya és com posar en pràctica l’antiga faula del tupí de terrissa i el tupí de ferro. Dema

   Comentant la versió musicada de les Cançons de la Roda del Temps que en va fer Raimon, Salvador Espriu va escriure, fent literatura de la seva relació personal: “Què diria avui Raimon d’ell mateix?- pregunta el vell en un to d’afectuosa malícia- El professor Pelegero s’atura un moment a pensar la resposta i es decideix a contestar a la fi amb una citació del primer i més gran dels escriptors de la nostra llengua: “Jo són hom qui longament ha desirada comuna utilitat”- recita a poc a poc el professor”. Aleshores els dos amics han somrigut i callen i han esguardat després la freda i tranquil.la llum de la tarda d’hivern”.    Aquest mateix Raimon, que s’ha mantingut fidel a si mateix al llarg dels anys, va donar fe de la seva “desirada comuna utilitat”, que va descriure Ramon Llull, de la seva dedicació a la causa de la col.lectivitat, en el recital d’aquest dissabte passat a l’Auditori, deixant al mateix temps testimoni del seu profund respecte per l’obra de l’admirat Espriu.

    Continuació de les Cartes creuades amb Jordi Cussó a la revista Valors  (abril de 2012 )  Benvolgut Cinto Aquests dies he tingut l’oportunitat de conviure amb una persona malalta. Fa temps que lluita amb un càncer i com pots suposar hi ha moments de tot. Estar al costat d’un malat sempre és una experiència positiva, malgrat es remouen tots els sentiments i sovint et fa tastar la pròpia vulnerabilitat. Però he de reconèixer que ens fa bé acompanyar i deixar-nos acompanyar en aquest moments de la vida.    Mentre acompanyava aquesta persona, ressonaven a les meves orelles unes paraules d’un altre bon amic que pateix una malaltia degenerativa, i que em deia: “ Quan de sobte la malaltia es fa present a la teva vida, penses que serà una cosa passatgera. La sorpresa brolla quan els metges et diuen que es quedarà amb tu per sempre, anirà amb tu arreu i a totes hores. Llavors acceptes la malaltia com a companya de camí, o la teva vida es fa insostenible i mica en mica va p

   Qui li ha posat la pell de plàtan al Conseller Espadaler? Quin Director General, quin cap de departament, quin assessor, li va aconsellar convocar una roda de premsa el passat dijous, acompanyat del Director de la Policia, Manel Prat, i del Comissari en cap dels mossos, Josep LL. Trapero, per escenificar un enfrontament solemne amb l’informe de la Policia Nacional elaborat per ser lliurat al jutge del cas Juan Andrés Benítez? Ningú va ser prou assenyat per advertir-li que els informes pericials sol-licitats en un procediment judicial han de fer el seu camí processal, i que el que cal és oposar-s’hi en el mateix procediment mitjançant les proves pertinents, compareixent en forma, en comptes de convertir-lo en motiu de crítica i d’escarni públics en roda de premsa? Al cap de quatre dies, i sense que s’hagi canviat ni una coma d’aquell informe policial, el Conseller ha de corregir-se i admetre que la imputació judicial, fonamentada en l’informe de la Policia Nacional i en els video