quadern d'en Cinto Amat

En aquests ravals de la cultura geek ( gek , en alemany antic, servia per designar el boig del poble, i ara ha passat a designar les persones que viuen penjades d’Internet, com explica molt bé Biel Mesquida a l’últim Quadern de El País ) bé podríem sorprendre’ns veient la Salander irrompre a la festa de Les Santes de Mataró i afegir-se a la disbauxa estrafolària de la nit boja , per exemple, en comptes d’entrar, desafiant, a la Sala d’Audiències on per fi comença a aclarir-se la conxorxa del sistema. A la nit boja no aclarirà res, ans al contrari, es pot trobar amb més d’un Niedermann afectat d’analgèsia congènita i pulsió repetitiva, que s’ajup i salta milers de vegades amb els ulls brillants i els braços estesos .” Es presenta vestida amb una faldilla curta de cuiro negre, amb la vora desfeta i una samarreta que du impresa la inscripció I am irritated i que no amaga gran cosa dels seus tatuatges; du botes, un cinturó amb claus i uns mitjons alts de ratlles negres i liles, i

Vivim en una societat tan accelerada que la normativa penal ens apareix progressivament més i més insuficient i inadequada per fer front a les conseqüèncis d’aquesta acceleració, però paradoxalment exigim cada vegada més d’aquesta normativa que ens resolgui els problemes socials que es creen per tot un cúmul de causes que desborden àmpliament l’àmbit penal. És com si a un ordinador antic li exigíssim les prestacions d’un ordinador d’última generació. Ara li ha tocat el torn a la minoria d’edat penal, a rel de la intervenció de menors de catorze anys en agressions sexuals de les que han estat víctimes també menors, a Isla Cristina (Huelva) i Baena (Còrdova). Ens escandalitza, i amb raó, el fet, però li volem buscar una solució sobretot penal: que es modifiqui ràpidament la minoria d’edat de la Llei penal del menor, del 2000 ( que preveu responsabilitat penal a partir dels catorze anys), i que es castigui amb la mateixa duresa a tots els menors d’edats inferiors que cometin agressi

Aquella matinada, sols tu i jo, pare, tancats al menjador de casa seguíem expectants, amb l’ai al cor, l’oscil.lant moviment de l’escafandre palpant sobre la lluna l’aire ignot. Vèiem la pols de les primeres passes com s’aixecava i queia a poc a poc i petjàvem tots dos les hores albes. Tu tenies l’edat que jo tinc ara i verolava als ceps l’útima anyada poc abans d’arribar, també nosaltres, a l’horitzó blavós d’una altra terra on viuríem plegats la greu comesa de destriar amb les mans noves albades. C.A.

Aziza és de Midq (Marroc), i fa uns cinc anys va perdre el seu marit d’accident laboral a Catalunya. La seva filla, Dalila, va ser la primera persona a Espanya en morir de la grip nova, el dia després de complir els vint anys, el 30 de juny, i d’haver-se-li practicat una cesària per salvar el fill Ryan, setmesó. Prèviament havia estat donada d’alta dues vegades al servei d’Urgències del Gregorio Marañón, entre l'11 i el 15 de juny, abans no va ser ingressada a la UCI on fou diagnosticada de grip nova, en condicions quasi terminals. Els comunicats mèdics van atribuir la mort a una suposada complicació per dolència prèvia d’asma que sembla que en realitat no patia. Aziza havia tornat amb Mohamed, el company de Dalila, després de l’enterrament d’aquesta a Midq, amb la intenció de fer-se càrrec del nét Ryan que es recuperava al mateix hospital. Al cap de poques hores de la seva arribada se’ls hi comunica que el nét també ha mort, el 13 de juliol, com a conseqüència d’una negligèn

Aconseguit l’acord del govern català sobre el nou sistema de finançament, després de mesos i mesos de negociacions i de tensió política i social, es desprenen algunes conclusions: 1.- El tripartit, almenys aquesta vegada, ha sabut mantenir-se unit fins al final. La societat li hauria de reconèixer aquesta demostració de responsabilitat en benefici del país. El tàndem Montilla-Castells, sense fisures, amb la confiança plena del president i les bones maneres negociadores del conseller, barreja de fermesa, lucidesa i realisme, han fet que el govern central anés modificant les posicions. Va ser clau el canvi de Solbes per Salgado, i el protagonisme de Zapatero que s’ha vist pressionat tant per la necessitat d’arribar a un acord en un tema tan essencial després de tantes promeses, com per la desorientació que pateix l’actual legislatura, amb els pressupostos del 2010 a la cantonada. Estic convençut que bona part de la societat catalana ha entès que Castells era el termòmetre de la nego

El llibre que acaba de treure el Xavier Amat sobre les Associacions de Veïns a Mataró (“ Veus de Mataró” ) és un acte de reconeixement als protagonistes històrics del moviment veïnal, des dels seus inicis a l’actualitat, però és també un mosaic força plural sobre les maneres d’entendre l’acció social i la política, les seves prioritats, les seves limitacions, els seus mètodes, tant pel que fa a la vida interna de les mateixes associacions com pel que fa a les relacions amb l’Ajuntament o les formes polítiques institucionals. L’acció veïnal com a presa conjunta de consciència dels problemes del barri, des dels més elementals (s’havia de reivindicar el servei d’aigua o la instal.lació d’un semàfor...) fins als que suposen una superació de les qüestions més immediates per entrar a configurar una voluntat de fer ciutat (dels espais lliures a la conservació del patrimoni), dóna la mesura del creixement com a ciutadans dels que d’una manera o altra hi estaven, i hi estan, compromesos. Qua

Tres aspectes destacaria del model educatiu d’interès públic que defineix la primera Llei d’Educació de Catalunya que acaba de ser aprovada pel Parlament: - L’autonomia dels centres educatius (Títol VII). Orientada a assegurar l’equitat i l’excel.lència del sistema educatiu, s'expressarà en el projecte educatiu que tot centre haurà de disposar i que inclourà un projecte lingüístic d'acord amb la realitat sociolingüística de l’entorn. Aquesta autonomia comprèn els àmbits de l’orientació pedagògica, de l’organització i de la gestió (de plantilla i de recursos econòmics). L’autonomia conferirà una fesomia pròpia a cada centre educatiu, respectant els principis i la configuració bàsica que proporciona la mateixa Llei. - El paper decisiu que s’atorga a la direcció dels centres públics ( Títol IX). En els centres concertats aquesta funció ve totalment mediatitzada pel titular del centre que és qui proposa la designació del director. La selecció del director en els centres públi

Arribo a dalt, m'aturo davant el forat expectant i negre de la Cova de l'Home de Lluny. No entro, però sé absolutament que hi és; no és una caverna sinó una presència. Em giro i allà baix, al mig de la immensa clotada de la terra fosca, Les Cases Velles, pletòriques de llum i aïllades, semblen flotar, extasiat vaixell del somni. Miro cap al mar: el cel la cobreix d'una cotonosa claredat insinuada, una lluïssor argentada hi balla, del seu espai encantat n'arriba un sospir arrossegat, i damunt l'horitzó indestriable navega lentament la massa d'un transatlàntic, esplet de silenci lluminós. ¿És la mateixa llum, la de Les Cases Velles properes i la del vaixell llunyà? ( Baltasar Porcel , acabament de "Les tombes flamejants" a "El cor del senglar", Ed. 62)