quadern d'en Cinto Amat

Una falsa notícia plana sobre Judà, la que propaga Herodes per suprimir l’estrella confonent amb malícia la il.lusió del reis mags amb l’advent d’un nadó que pot prendre-li el regne. El parany de la por perverteix   la veritat quan l’escampa el poder pels confins de la terra i enfosqueix la promesa que il.lumina l’infant, l’estel nou dels pastors en el cel de la cleda. Subvertint el domini dels enganys i amenaces l’àngel canta als humils la cançó més senzilla, aquella bona nova de la pau desitjada que haurà de fer camí en un bosc de mentides, una claror tossuda contra la nit d’Herodes naixent esperonada en el Betlem dels pobles. C.A. Nadal de 2018

       Em una setmana especialment agitada de cara al 21-D, amb la celebració del Consell de Ministres a Barcelona i tenint en compte el seguit d’accions de protesta que hi ha preparades i que es venen anunciant des de fa dies, es podria recordar (mutatis mutandis!) la lúcida reflexió crítica que feia Carles Cardó sobre la derrota de la dreta catòlica en les eleccions de febrer de 1.936 en un llarg article publicat el mes següent, inclòs més tard en el llibre d’assaigs “La moral de la derrota” (1.959)   Potser no cal ni és gaire prudent exagerar, però d’altra banda pot resultar, si més no, significatiu veure com hi ha actituds i comportaments que obeeixen a una idèntica reacció emocional encara que els temps i les causes concretes siguin radicalment diferents. En l’anàlisi de la moral de la derrota que fa Carles Cardó s’hi endevinen alguns dels trets característics de la reacció fatalista davant d’una situació donada de derrota que pot portar irremissiblement a l’acció

  En la invitació de Quim Torra a seguir l’exemple eslovè cap a la independència, expressada el passat dissabte en l’acte de presentació del Consell per la República celebrat al Teatre Reial Flamenc de Brussel.les, hi ha una frase que em semblaria prou significativa de la seva voluntat determinista. És aquesta: ”Ja no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures. Fem com ells”. Després va afegir : “No ens fan por i aquest és un crit molt poderós. No ens fan por i us he de dir que no hi ha marxa enrere al camí de la llibertat”.   El “no hi ha marxa enrere” sintetitza en una expressió de fons la decisió de Quim Torra de compassar la seva activitat amb el destí de Catalunya, tal com ell l’entén, aprofitant la plataforma de la Presidència de la Generalitat com a simple instrument per aconseguir la independència. El destí de Catalunya és la independència, i en el camí emprès al llarg del procés, fins arribar a la seva presidència, ja no hi pot haver marxa enre

Avui m’hi fico jo a la piscina dels meus trenta-vuit anys, els que fas ara, i m’aturo sorprès en aquell dia: tu ets l’Adrià, l’Elena la Isaura. El temps passat es vincla davant nostre com un màgic mirall d’identitats, la semblança es refà al   rostre d’un altre i som aquí i enllà la mateixa aigua. C.A. 9 de desembre de 2018 38è aniversari del Francesc