quadern d'en Cinto Amat

   Tot i haver facilitat la formació del govern central de coalició i haver votat a favor dels pressupostos de l’Estat, ERC dona mostres de viure políticament captiva en tot allò que comporti un grau de distanciament respecte del fonamentalisme de JuntsxCat quan ha de posicionar-se al Congrés sobre qüestions cabdals, com és ara la reforma laboral. Els arguments que ha anat posant per votar en contra del reial decret-llei 32/2021 (convenis autonòmics, quanties d’indemnització) són de tan poca consistència que han acabat substituïts per exigències en el camp de la taula de negociació amb el govern central, totalment aliè al contingut de la reforma laboral. Rufián ha de fer molts equilibris per mantenir el vot negatiu a la reforma, a l’espera d’un gest de Sánchez que confirmi d’alguna manera la continuïtat i utilitat d’aquella taula on ERC s’ha encapsulat sense moure´s de les propostes maximalistes d’amnistia i autodeterminació per no allunyar-se de les posicions de Junts.    Junts,

    La determinació pel TSJC d’un tant per cent d’ensenyament del castellà a l’escola catalana ens arriba en un mal moment i està sent aprofitada pels qui hi veuen una oportunitat per continuar encenent els ànims contra les institucions de l’Estat en un clima d’enfrontament permanent. La qüestió, però, per més que es vulgui exagerar la seva transcendència, podria acabar sent una tempesta en un got d’aigua si entre tots som capaços de trobar-hi una sortida raonable i raonada. Estic convençut que els ensenyants són molt majoritàriament els primers a procurar que la qüestió no es converteixi en una arma divisiva al si de les escoles, amb incidència familiar i social. Tenen acreditada prou experiència com per mantenir els criteris d’atenció pedagògica i d’eficiència que han vingut aplicant fins ara.     El president Aragonès, tot i caure en l’exageració de considerar que es tracta d’una mena de 155 educatiu, abans d’ahir va rebutjar que la resposta sigui una qüestió d’obeir o desobei