Dos anys

 


 

Dos anys, Marina,

com les dues síl.labes

que t’acompanyen

dels primers mots apresos:

Ma-ma, pa-pa i a-vi.

Són els dos anys

d’una pluja de dosos,

 el dia dos

d’aquest mes de gener

de dos mil vint-i-dos.

 

Quasi dos anys

que ens veus tapats de cara

des dels teus ulls

desperts i sempre alegres,

estranys a la pandèmia.

Quan siguis gran

veient-nos a les fotos

t’explicaràs

per què aquells primers anys

portàvem mascareta.

 

I tot creixent

comptaràs els teus anys

amb els del pare

que igual que tu va néixer

el dos d´un primer mes.

Veuràs que res

és simple coincidència,

que cada temps

escampa llavors noves

perquè en collim els fruits,

que amb cada síl.laba

despleguem el sentit

d'aquesta vida

amb paraules apreses

mentre les vivim junts.

C.A.

2 de gener de 2.022

2on aniversari de la Marina

39è aniversari del Xavi

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat