Caos a Rodalies i responsabilitat política

 

   L’oposició ja fa dies que demana dimissions al govern de la Generalitat pel caos de Rodalies, considerant que n’és corresponsable. Des d’un punt de vista de filosofia política cal plantejar-se una reflexió sobre aquest fet, tenint en compte que l’accident de Gelida va ocórrer per causes naturals i que avui per avui la Generalitat no té competències en el control de Rodalies, quan tot just acaba de ser preconstituïda, i per tant encara no operativa, la societat conjunta Estat-Generalitat per assumir les competències de Rodalies.

  El govern en tant que representant polític de la població pot ser interpel·lat encara que no tingui la competència directa, perquè representa políticament els ciutadans afectats. En aquest sentit, no és il·legítim exigir explicacions, lideratge o pressió institucional sobre l’Estat, ja que governar vol dir assumir simbòlicament el paper de garant de l’ordre i el funcionament del sistema dins d’un territori El límit normatiu apareix quan l’exigència passa de demanar acció política a reclamar dimissions per fets que no depenen de la seva voluntat ni capacitat.

   Atenent a un criteri elemental de justícia política, l’exigència de dimissió és normativament justificada quan hi ha negligència evitable, mala gestió directa, o ocultació d’informació rellevant. Quan aquests elements no hi són, i el factor causal és extern (natural o competencial), la dimissió deixa de ser un mecanisme de responsabilitat i esdevé un instrument de desgast. En aquest punt, la política deixa de buscar solucions i passa a administrar culpes.

  Exigir dimissions al Govern de la Generalitat pels incidents de Rodalies, quan l’accident de Gelida respon a causes naturals i el servei continua sota control efectiu de l’Estat, amb un dèficit crònic de manteniment i inversions, és políticament comprensible però conceptualment trampós. Comprensible, perquè el govern és qui ocupa l’espai visible del poder i rep inevitablement el malestar ciutadà; trampós, perquè confon responsabilitat política amb competència real. Aquesta confusió no millora el servei ni reforça la rendició de comptes, només desplaça el focus del problema estructural cap a un càstig simbòlic que pot ser útil a l’oposició, però estèril per als usuaris.

  La responsabilitat política només és exigible quan va associada a capacitat efectiva de control. Exigir responsabilitats a qui no pot prevenir ni corregir la causa del dany introdueix una forma de dominació perquè es demana resposta a una autoritat sense poder real. Així s’erosiona la qualitat democràtica. Exigir dimissions pot ser rendible en termes partidistes, però normativament debilita la idea mateixa de responsabilitat democràtica, perquè castiga el lloc del poder en lloc de jutjar l’exercici real del poder, i es substitueix la rendició de comptes per una lògica de cap de turc. El debat llavors ja no gira al voltant de les causes reals (dèficit estructural, esllavissada, estat de les vies), sinó de qui controla el relat de la fallida. El relat substitueix el fet.

   Es sacrifica la necessitat d’unificar esforços per sortir del caos i millorar el servei  a l’objectiu immediat d’augmentar el desgast reputacional del govern. Aquesta confusió no millora el servei ni reforça la rendició de comptes, només desplaça el focus del problema estructural cap a un càstig simbòlic que pot ser útil a l’oposició, però estèril per als usuaris. El govern, a més d’exigir responsabilitats a Adif i Renfe , els garants  ara per ara del funcionament i manteniment del servei, ha proposat un pacte de país per refundar Rodalies, el que sens dubte contribuiria a sortir del caos.

  Es repeteixen els escenaris del caos ferroviari de 2007. Es reprodueix l’afany de situar el fets en un context diferent de les seves causes reals. Es crea, com diria Sennet, un clima polític afí al que Freud denominava “narcisisme de les diferències”. Es busca sobretot l’adjudicació d’una marca diferencial que pot portar a la pèrdua de judici realista, en comptes de posar el focus sobre l’objectiu de recuperar com més aviat millor un servei en condicions, i per assegurar-ne el manteniment i la millora en el futur.