Desemparar el servei públic, menystenir la justícia i humiliar l’advocat

 


 El passat dijous 25 de novembre començava la vista del judici oral contra set independentistes per presumptes delictes de lesions a cinc mossos d’esquadra a rel d’unes protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont el 30 de gener del 2.018. Tot just a l’inici de la vista l’advocat de la Generalitat que representava l’acusació dels mossos i la defensa dels seus interessos va manifestar que es retirava de l’acusació, sorprenent al tribunal amb aquesta afirmació: “El criteri de la nostra actuació era l’existència de lesions, però en aquest moment no es pot determinar l’autoria de les mateixes”. Per la indefensió en què quedaven els mossos el jutge va suspendre la vista i va concedir-los quinze dies perquè es tornessin a presentar amb una altra direcció lletrada de la seva elecció per continuar defensant els seus interessos.

   L’abandó de l’advocat de la Generalitat obeïa al pacte entre ERC i la CUP, efectiu des de l’inici d’aquesta legislatura, de retirar les acusacions en processos per desordre públic, i per tant la defensa dels interessos dels mossos, quan no es tingués per acreditada l’existència de lesions o la seva autoria si els presumptes implicats fossin independentistes. És a dir, retirar les acusacions en base a una consideració de caràcter polític, donada la condició que els implicats siguin independentistes, prèvia i al marge de la celebració del judici, la pràctica de la prova i la resolució judicial.

  En aquest cas, el lletrat de la Generalitat havia presentat escrit d’acusació aportant prova documental de les lesions mitjançant els corresponents informes mèdics. No es pot dissimular la càrrega de menyspreu de la justícia, i en concret del tribunal que l’administra, quan se li diu que ja no cal la seva decisió, després d’haver sotmès els fets a tràmit judicial, perquè en virtut d’un pacte polític sobrevingut, condicionat a la implicació d’independentistes en els fets, ja es té per descartada l’existència de lesions o la possibilitat de provar-ne l’autoria.

   No voldria haver-me trobat en el lloc dels companys advocats, al servei de la Generalitat en la defensa dels interessos i l’actuació dels mossos com a servidors de l’ordre públic, i veure’m forçat a última hora a justificar l’abandó de l’acusació manifestant que sí que hi ha lesions però que no es pot determinar la seva autoria, fent deixadesa professional de la meva obligació de defensar els funcionaris públics en el judici amb la deguda pràctica de la prova proposada i pertinent. L’existència de l’autoria, o la seva inexistència, s’havia d’acreditar amb la prova en el transcurs del judici, no donar-la per descartada prèviament per indicacions de la conselleria d’interior quan s’havia seguit tot el procediment, s’havia presentat denúncia i l’advocat havia estudiat els expedients policial i judicial, havia parlat amb els lesionats, havia preparat la prova i presentat escrit de conclusions i acusació demanant l’obertura del judici oral. Obligar l’advocat a retirar-se contrariant la seva convicció professional, que s’hauria mantingut igualment encara que el resultat del judici hagués estat l’absolució dels acusats, és un acte d’abús institucional, per raons polítiques, que l’humilia profundament.

  Les indicacions de la conselleria d’interior partien del criteri polític pactat amb la CUP de fer cas omís de les lesions dels servidors públics en actes de protesta protagonitzats per independentistes. És de suposar que el criteri no és el mateix si els implicats en presumptes delictes d’aquesta naturalesa i circumstàncies no són independentistes. Anem apanyats si d’ara en endavant els criteris per jutjar les actuacions dels mossos i les seves conseqüències en actes de protesta i de desordres públics han de passar pel sedàs de prèvies consideracions polítiques si hi intervenen independentistes perquè així ho exigeix el pacte entre  ERC i la CUP. Comprenc el malestar dels mossos, servidors públics, que s’hi han d’enfrontar en aquestes circumstàncies. I resulta encara més preocupant socialment una concepció ideològica de l’ordre que exigeix impunitat per a determinats sectors socials en els desordres públics.

 

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat