Al pessebre

 


    

Josep i Maria,
la mula i el bou,
l'infant que se'ls mira,
l'estel que camina
quan ja res es mou.

Vora la pallissa,
en arrencar el vol
per portar la nova,
l'àngel es commou
veient l'alegria
del pastor que admira
la beutat del noi.
 
Tot resta suspès
dels ulls del nadó
a la menjadora, 
d'un fil de bonança
que bressola l'aire.
 
Regust d'esperança
d'aquesta hora dolça,
lliure de reclams,
il.lusió encarnada
al grapat de molsa
que tinc a les mans.
 
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat