Autoretrat (Modigliani)




Una vegada,
només una vegada:
autoretrat
mirant l'incert final
d'una cursa agitada.

Ni obres ni tanques
els ulls, aparentment
indiferents,
testimonis de vides
gestades amb pinzells.

Dus els colors
per fer-ne ofrena als déus,
per dir orgullós
que els secrets del que veus
són teus i només teus.

Ja és massa tard
per la carn que madura,
per salvar el cos
d'entre els plecs irisats
de la pell tendra i nua.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat