Vincles

 

 

 

 

Som instruments d’alguna força

que ens té a les mans,

lliurant-nos l’un a l’altre,

guardant-nos l’un de l’altre

(Joan Vinyoli, “Vincles”)

Vincles

 

El temps transcorre

fluint d’un any a un altre

i amb subtilesa,

quasi sense adonar-nos-en,

se’ns va vessant vida.

 

És una corba

que els dies van tancant,

imperceptibles,

com una força suau

que des de dins ens vincla.

 

En cadascú

hi creix la pròpia història,

allò que ens porta

des dels afanys passats

a les presents certeses.

 

Però els anys que ens vinclen

i ens fan allò que som

són també un vincle

amb el que ens és donat

de la vida dels altres.

 

De l’un a l’altre

flueix l’instant que som,

una abraçada

que ens empara i relliga

mentre ens vinclen els anys.

 

C.A.

9 de desembre de 2023

43è aniversari del Francesc