I seguirà el futur
Quan tu tinguis l’edat que jo
tinc ara,
tindrà el teu fill l’edat que tu
tens ara
i seguirà el futur soldant les
baules
que fan que siguem uns essent
uns altres.
Som tots un sol present, una
sang tendra
que circula incessant per la
memòria
esdevinguda cos, petja i
traspàs,
cercant els mots d’una llengua
perenne.
Un vívid fil de temps uneix els
braços
de la mare pujant-te a collibè
als vostres braços d’ara oberts
al fill,
un gest que obre l’espai a
l’infinit.
De l’un a l’altre gest creix el
misteri
de l’única paraula que ens
comprèn,
la que ens diu el que som i el
que serem
amb veu suau, tot just a cau
d’orella.
C.A.
9
de desembre de 2014
34è
aniversari del Francesc
Comentaris