Si vingués el fracàs

“La nostra nit, orella

parada de l’esglai,

escolta com s’atansen,

per l’ampla pell de brau,

rialles sense llavis,

mal somni cavalcat”

(Salvador Espriu, “La pell de brau”)

Si vingués el fracàs

després de la tempesta,

si cedissin els ulls

al dolor de l’espera

sense arribar a sentir

que ja la nit s’acaba

i que l’home esdevé

més lliure i més feliç,

fins i tot a Sepharad,

si s’esvanís el somni

dels nostres ulls oberts

sense poder gaudir

de la diversitat

dels homes i les parles,

ens perdríem per sempre

en la mateixa nit

i seríem estranys

en un lloc sense noms.

 C.A.