Si vingués el fracàs
“La nostra nit, orella
parada de l’esglai,
escolta com s’atansen,
per l’ampla pell de brau,
rialles sense llavis,
mal somni cavalcat”
(Salvador Espriu, “La pell de brau”)
Si vingués el
fracàs
després de la
tempesta,
si cedissin els ulls
al
dolor de l’espera
sense arribar a
sentir
que ja la nit s’acaba
i que l’home
esdevé
més lliure i
més feliç,
fins i tot a Sepharad,
si s’esvanís el
somni
dels nostres
ulls oberts
sense poder
gaudir
de la
diversitat
dels homes i
les parles,
ens
perdríem per sempre
en
la mateixa nit
i seríem
estranys
en un lloc
sense noms.
C.A.
Comentaris