Amnistia acomplerta malgrat el Tribunal Suprem

 

 

"El Progreso",  de Álvaro Alcalá Galiano

(mural al palau del Tribunal Suprem)

 

  Només cal llegir en la sentència del passat 6 d’octubre  la consideració final del Tribunal Constitucional sobre els efectes de l’estimació del recurs d’empara de Dolors Bassa contra la resolució de la Sala Penal del T. Suprem que no donava  lloc a l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació, per adonar-se entre línies de fins a quin punt la interpretació del Suprem era errònia, o, més que errònia, directament ideològica.

   Cito literalment aquesta consideració final del TC:

   “Este tribunal ha concluido que la Sala de lo Penal del T. Supremo al estimar que la ley de amnistía no resultava aplicable al delito de malversación de caudales públicos, ha vulnerado su derecho fundamental a la tutela judicial efectiva, garantizado en el art. 24.1 CE, en conexión con los artículos 23.2 y 25.1 CE, por fundarse su decisión en una interpretación extensiva, contraria l espìritu y finalidad de la norma, e internamente contradictoria de los presupuestos de aplicación de la causas de exclusión regulades en el art. 1.1., a) y b), y en el art. 2 e) de la ley de aministía”.

   El TC ens diu que el TS va vulnerar tres drets fonamentals, el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), el dret a la representació política (art. 23.2 CE) i el dret al principi de legalitat (art.25.1 CE). Quasi res. Amb aquesta rotunda consideració el TC posa punt final al procés i obliga als magistrats del Suprem a fer marxa enrere en la seva voluntat de convertir-se en el baluard inexpugnable contra l’aplicació de l’amnistia en la seva integritat, tal com palesava la lletra i l’esperit de la norma aprovada pel Congrés dels Diputats.

   Que la interpretació del Suprem era un  exercici de funambulisme jurídic contrari a les regles de la lògica més elemental, ja ho va posar de relleu la magistrada Anna Ferrer, l’únic membre de la Sala Penal del TS que en el seu vot particular i solitari contra la resolució d’1 de juliol de 2024 deia: “L’única interpretació de la llei que ara apliquem, ens porta a entendre  que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català és precisament el que la llei vol amnistiar”. I afegia: “L’argumentació de la Sala està fora dels límits de la lògica”. En efecte, fa més de dos anys que la Sala Penal del Suprem es va inventar un argument completament arbitrari per eludir l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació, tergiversant fins a l’absurd la lletra i l’esperit de la llei, fent entrar el clau per la cabota en identificar la malversació de fons públics durant  el procés amb el lucre personal i patrimonial dels seus promotors, identificació que la llei d’amnistia descartava explícitament, sense alternativa possible de cap interpretació a la seva literalitat.

   El que, però, resulta més preocupant és la constatació que aquella resolució “fora dels límits de la lògica” va tenir només un vot en contra i cinc vots a favor, entre ells el del magistrat ponent Manuel Marchena. I, per altra banda, que  la Sentencia del TC anul·lant-la té set vots a favor i cinc en contra. Sumant els magistrats d’ara i llavors, en el TC i el TS, partidaris d’una interpretació extensiva, totalment imprevisible i fora de la lògica més elemental de la norma de l’amnistia, resulta que en són 10 (5+5)  contra 8 (1+7). Hi ha, doncs, una majoria de magistrats contraris a l’aplicació de l’amnistia en les altes instàncies de la judicatura. L’aplicació de l’amnistia se salva per la jerarquia superior i inapel·lable del Tribunal Constitucional gràcies a la majoria  progressista actual dels seus components després de l’última renovació a finals de 2022.

 ¿Què pot passar si PP i VOX guanyen les eleccions del proper 29N i els magistrats partidaris d’interpretacions extensives i imprevisibles de les normes  tornen a ser majoritaris al TC després de la propera renovació  de quatre  dels seus membres (amb el càrrec caducat des de desembre de 2025) quina elecció correspon al Senat per majoria de 3/5 parts ? En aquesta legislatura PP i VOX sumen 146 senadors, a no gaire distància dels 160 que es necessiten per elegir els membres que tornarien a conformar una majoria conservadora del TC. Quedaríem a les mans d’una majoria que no dubta a l’hora de marginar els criteris jurídics per imposar la línia que marca el seu particular biaix polític. Predominaria la interpretació reduccionista dels drets fonamentals, la reforma regressiva de lleis socialment progressives i l’enjudiciament penal arbitrari de càrrecs i responsables de l’oposició. Cal recordar la condemna del Fiscal General per confirmar-ho.

   Esperem que l’acord de coalició per al Senat que agrupa el PSOE i la gran majoria de forces del bloc del Front Ampli de cara a les properes eleccions del 29N, impulsat per la plataforma Senadores i Senadors per la Democràcia, barri el pas a aquesta possibilitat.