L'àliga de Tudela
Sortint de l’aigua, arrenca
l’àliga de pedra
el seu perenne vol pels plecs de
la memòria.
S’eleva sobre el foc que
s’arborà sens treva
per cisellar amb el mar les ales
de la història.
Planeja entre les roques fins on
el temps la crida
per veure en la planura, allà on
es perd la veu,
les barques dels hel.lens al
fons de la badia,
i admira sobre Emporion la força
de Norfeu.
Hi veu desembarcar l’exèrcit
d’Escipió
i escolta entre combats i morts
cartagineses
el so d’una altra llengua que
esdevindrà cançó
i fundarà ciutats omplint-les de
riqueses.
Calmosament retorna al seu soli
de pedra
i estesa al Cap de Creus
protegeix amb les ones,
sota un vidre d’escuma,
l’escultura dels segles
que esculpeixen els homes,
hereus de Grècia i Roma.
C.A.
Comentaris