A Crimea
Contraposem la poesia
a les tensions bèl.liques de Crimea. Molt després que els tàrtars fossin
expulsats de l’esplendorosa Bakhtxisarai, conquerida per Caterina la Gran, Puixkin en recordava la
font que plorava per la mort de l’esclava cristiana que havia enamorat el Khan
de la ciutat, i molt abans que Stalin procedís a la neteja ètnica de la
península, Anna Akhmàtova va reviure molt a prop de la mateixa ciutat dels
jardins el record d’un dolorós adéu :
De nou m’ha regalat la
somnolència
el nostre últim paradís
d’estrelles,
la ciutat de les pures fonts,
la daurada Bakhtxisarai.
Allà, rere l’acolorida tanca,
prop de les aigües pensaroses,
hem recordat en delitós plaer
aquells jardins de Tsàrkoie
Seló,
i hem tot seguit reconegut
de Caterina l’Àguila: és ella!
Volant baixava fins a baix de
tot
des de l’esplèndida porta de
bronze.
Per tal que la cançó del dolorós
adéu
visqui més perdurable a la
memòria,
emmorenida ha arribat la tardor
amb les vermelles fulles a la
falda
i n’ha cobert la graonada,
el mateix lloc on et vaig dir
adéu,
d’on tu, oh, consol meu, te’n
vas anar
cap al negre regne de les
ombres.
Tardor de 1916
Sevastòpol
(Traducció
de Jaume Creus, “Poesia completa, Anna Akhmàtova”)
Comentaris