Laura Borràs no té raó

 

  Laura Borràs qualifica de “aberració jurídica” la sentència del TSJC que la condemna com autora d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i com inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil a les penes de presó 4 anys, 6 mesos i 1 dia, amb una quota diària de 80 euros i una inhabilitació especial per 4 anys i 1 dia, així com autora d’un delicte de prevaricació administrativa a les penes d’inhabilitació especial per 9 anys.

   La contundència dels termes de la sentència allunya la més mínima possibilitat de considerar-la com un cas de lawfare, en el sentit amb què la defensa va voler presentar-la abans de ser dictada, com una conseqüència inevitable de la repressió penal contra l’independentisme. Una opció de defensa al meu parer completament equivocada, que es situà fora de la naturalesa dels fets i que va menystenir qualsevol plantejament tècnic que almenys li podia reportar un condemna menor, com senyala el vot particular del tribunal. L’advocat Boye ens té acostumats a aquesta forma de procedir.

  Val la pena reproduir els raonaments nuclears de la sentència:

   Pel que fa als delictes continuats de falsedat en document oficial i mercantil senyala literalment: ““Al emitir y firmar tantas resoluciones de adjudicación como expedientes de contratación fueron tramitados como contratos menores, con plena conciencia de que con ellas se estaba fraccionando ficticiamente los trabajos ya adjudicados de forma directa al Sr. H. Florensa”... Con ello “se estaba posibilitando su pago sin trabas ulteriores que pudieren proceder de los servicios de intervención del Departament de Cultura de la Generalitat y de la Sindicatura de Comptes, realizan invariablemente otros tantos delitos de falsedad en documento oficial del art. 390.1.2º y 4º del CP, pues esa es la naturaleza propia de las resoluciones que ponen fin a un expediente administrativo de adjudicación de obras o servicios, y porque todas ellas son mendaces, en la medida en que resuelven otros tantos procedimientos administrativos de contratación menor ficticios... “

 Pel que fa al delicte de prevaricació administrativa: ““el delito de prevaricación administrativa se ha cometido y ha quedado perfeccionado como unidad delictiva desde que se produce la adjudicación verbal y directa que la acusada Sra. Borràs i Castanyer, como directora y órgano de contratación de la ILC, realizó al también acusado Sr. H. de los trabajos de creación, desarrollo y mantenimiento de la web de la ILC, como unidad funcional y sin limitación temporal, despreciando y prescindiendo de los trámites y procedimientos preceptivos en toda contratación administrativa de la envergadura que correspondía a los trabajos encargados al referido Sr H”.

  Així i tot el tribunal raona que “las conductas sometidas a nuestro conocimiento imponen la calificación jurídica desarrollada y llevan anudadas penas a las que conduce de forma ineludible la métrica penal vigente, consideramos ahora que las concretas actividades falsarias desplegadas por los aquí acusados, además de no estar orientadas a la obtención de un lucro personal, encontraban su único sentido o razón de ser en el enmascaramiento ante los organismos de control de la conducta prevaricadora inicial, por la que la Sra. Borràs i Castanyer ya recibe la consecuencia de pena prevista para dicho ilícito en toda su dimensión”. I per això decideix elevar al Govern una proposta d’indult parcial per a Laura Borràs de la pena de presó en la part que excedeixi dels dos anys.

 El vot particular de la magistrada Ma Jesús Manzano considera que s’hauria d’haver aplicat l’atenuant de dilacions indegudes i que la pena a Laura Borràs no hauria de ser superior als 21 mesos de presó en tant que inductora i no autora del delicte continuat de falsedat en document oficial.

   L’anàlisi de la prova no ofereix cap escletxa per qualificar la resolució com una “aberració jurídica”. L'estil de defensa habitual de Gonzalo Boye, centrat exclusivament en la politització màxima dels assumptes i el recurs sistemàtic a les qüestions prèvies  i extraprocessals, hauria de començar a canviar, si de veritat pensa actuar en benefici, i no en perjudici, dels seus defensats. Dubto, però, que aquest canvi es pugui produir, perquè justament per magnificar la suposada persecució lawfare  en tots els proediments l’han escollit els seus clients.

   Laura Borràs tampoc no té raó políticament demanant la seva restitució com a presidenta del Parlament, per no cedir a la vulneració de drets, contra el parer del president Aragonès que pensa que se l’hauria de rellevar perquè les institucions estan per sobre de les persones. Ha plogut bastant des que el juny del 2020 ERC es va absentar (no abstenir) en la votació del suplicatori de Borràs al Congrés, al.legant Rufian que el sobiranisme havia de trobar una posició comuna més enllà de l’independentisme. La ruptura del govern dona ara més llibertat a ERC per opinar com ho fa el president Aragonès. I la situació a Junts, que comença a patir algunes vies d’aigua per mantenir les directrius de la presidència i de Waterloo sobre l’embat contra l’Estat, tampoc és gaire propícia a l’actitud irresponsable de Laura Borràs. I si no que li preguntin a l’alcaldable Trías. En definitiva, la posició de Laura Borràs no és defensable jurídicament, i comença a percebre’s en sectors que seran cada vegada més majoritaris dins mateix de Junts que tampoc ho és políticament.