Laura a la ciutat de la (in)justícia

 


  Situem els fets: a començaments del 2018, quan Laura Borràs encara no era Consellera de Cultura,  el Jutjat d’Instrucció nº 9 de Barcelona inicia sota secret de sumari una investigació que encarrega als mossos d’esquadra sobre presumptes irregularitats contractuals a l’Institut de les Lletres Catalanes (Organisme autònom de la Generaliat, depenent del Departament de Cultura) durant els anys de la seva presidència (2013-2018); el mes d’abril de 2019, quan Laura Borràs ja és Consellera de Cultura, assegura en unes declaracions a la ràdio que el Conseller Buch li ha manifestat que els mossos no l’investiguen, el que venia a demostrar que s’havien produït filtracions del secret del sumari, per bé que immediatament després el mateix Conseller va voler matisar la seva comunicació amb Laurà Borràs; a rel d’aquella filtració el Jutjat d’Instrucció va apartar els mossos de la investigació i la va encarregar a la Guàrdia Civil; un primer informe de l’ILC va exculpar la gestió de Laura Borràs, com també les conclusions provisionals dels mossos.

 No és fins el 6 de maig d’enguany que la Sindicatura de Comptes (Institució de la Generalitat que depèn del Parlament, encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica del sector públic) no lliura el seu Informe del que es desprèn, com a dades més rellevants, que entre 2016 i 2.018 es van produir a l’ILC un total de cinc contractacions irregulars per fragmentació sobre un mateix objecte per valor total de 147.000 euros, amb infracció de la Llei de contractació pública. Sosté també aquest informe que l’estat de comptes de l’ILC no reflecteix  la situació real de l’Organisme en el seu passiu. La direcció actual de l’ILC va lliurar el seu propi informe exculpatori a la Sindicatura, mentre que el jutjat d’Instrucció va traslladar la investigació al TS donada la condició d’aforada de Laura Borràs com a diputada al Congrés, en veure-hi indicis de prevaricació, malversació i falsedat documental.  Laura Borràs no va voler comparèixer voluntàriament a declarar davant el TS, motiu pel qual es tramita el seu suplicatori al Congrés.

   I sobre els fets, les opinions més significatives dins l’àmbit independentista: Laura Borràs reitera, tant als mitjans com davant la Comissió de l’estatut del diputat del Congrés que tramita el suplicatori,  l’absoluta correcció de totes les contractacions mentre va presidir l’ILC i denuncia que és objecte d’una persecució pertinaç de part de la justícia espanyola degut a la seva condició de líder independentista; el president Torra rebla aquesta opinió sostenint que cap independentista català podrà tenir mai un judici just a Espanya; l’actual president de l’ILC, Oriol Ponsatí- Murlà, qüestiona la independència de la Sindicatura de Comptes tot i que admet que podria arribar a acceptar una fragmentació en el contracte relatiu al Comissariat de l’Any Bertrana;  Joan Tardà, ha declarat que si es tractés d’un càrrec del seu partit hauria estat suspesa en qüestió de quinze minuts perquè la corrupció es l’enemic número u del nostre sistema democràtic, però Erc no s’ha pronunciat com a tal; Rufián defensa trobar una posició comuna del sobiranisme més enllà de l’independentisme català, i per això el representant d’Erc es va absentar, i no abstenir, en la votació de la comissió del suplicatori; la Cup, per la seva banda, demana que Laura Borràs deixi el càrrec de diputada per donar exemple de transparència i així és pugui defensar lluny del TS.

  Al marge de la picabaralla que posa de relleu una vegada més les posicions irreconciliables entre els sectors independentistes, fomentada en bona part per la proximitat de les eleccions al Parlament però que deixa anar un gran interrogant sobre la viabilitat d’un altre govern de coalició entre els mateixos sectors després de les eleccions, convindria preguntar-se quin missatge se’n treu d’aquesta història. Laura Borràs es desviu per presentar el seu paper de màrtir a la ciutat de la injustícia espanyola com la Laura de Miquel Llor vivia la repressió retrògrada de la ciutat dels sants. I ERC no acaba de trobar el seu paper a la novel.la ni s’atreveix a dir clarament que la presumpció d’innocència enfront dels indicis s’ha de defensar davant del tribunal. Erc juga el seu paper però no gosa sortir de la ciutat dels sants, de la ciutat de la injustícia repressora per sistema dibuixada per Laura Borràs. I amb aquest temor ajuda a posar en qüestió el paper de les pròpies institucions una vegada més, en aquest cas el de la Sindicatura de Comptes. Laura Borràs aprofita el càrrec i el privilegi de l’aforament per presentar-se  com una nova víctima a la ciutat de la injustícia. Dins de l’independentisme hi ha una part que s’ho creu del tot, i una altra part que li accepta la condició de víctima però que discrepa parcialment de l’aprofitament del privilegi i abandona discretament l’escenari de la comissió pensant en les eleccions.

  El que tots hem de lamentar, però, és que en aquesta ciutat es viu sempre sota sospita. La sospita que no paren de crear-se recíprocament els sectors independentistes, i la sospita, molt més greu,  que fatalment estan condemnats a patir els no independentistes. Perquè no rebatre frontalment el parer del president Torra, que vol dir admetre per principi que és materialment impossible que un tribunal a Espanya, ni que sigui a Catalunya, pugui administrar justícia sobre uns fets que impliquin algun  independentista, és tant com foragitar d’aquesta ciutat més de la meitat dels seus ciutadans. Tot i que sospitosos i bescantats entre ells fins a l’extenuació, els independentistes troben sempre una raó moral per fugir de la ciutat de la injustícia que els oprimeix, i en canvi els no independentistes, que adoleixen de la manca d’una raó moral per defensar-se, han de ser considerats com els eternament submisos a les forces repressores de la mateixa ciutat. Qui no voldria poder utilitzar davant d’un tribunal els arguments morals que exposa amb vehemència Laura Borràs per assegurar que la Sentència serà en tot cas injusta? En aquesta ciutat el que es considera perseguit sempre guanya, el que no s’hi considera és un submís i un traïdor.

Comentaris

Raimon Ribera ha dit…
Ben explicat.

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat