Sant Martí de Mata

A Sant Martí

juguen la pedra i l’ombra,

quan cau la tarda

el sol retalla al mur

els braços de l’alzina,

i no se sap

si frisa més la pedra

en rebre el bes

de l’ombra que la pren

i tremolant l’abraça,

o si és l’alzina

desdoblant el seu cos

per oferir-se

la que més es desviu

sobre la llosa antiga.

A l’espadanya

que els fa de capçalera

hi ha una campana

que no gosa sonar

per no trencar el silenci.

Es farà fosc,

i amb el mateix silenci

l’ombra i la pedra

creuaran el llindar

per reposar a l’església.

C.A.