Roser

 


 

Esclata la Roser amb la primavera,

al roserar serà la més petita 

i dels quatre plançons la flor més tendra 

brotant en el roser de saba antiga. 


Li escau a aquest jardí tanta bellesa, 

es vessa en cada branca un fil de vida

que comença amb l'esclat d'una poncella

i arrela i creix amb la saó dels dies. 


Un bellugeig frisós de peus i mans

buscant el lloc en una nova branca 

com les fulles movent-se al bes de l'aire,

fràgil certesa que apunta al futur 

i tanmateix l'únic escut segur

contra la falç del temps i el seu sedàs.

C. A. 

 

(18 de març, naixement de la Roser) 



(

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat