La dinàmica de col.lapse

 


 Convé llegir l’Apartat Tercer del Programa electoral de la Cup per deixar.nos de falòrnies i veure fins a quin punt el Programa de Junts és coincident amb el de  confrontació radical que proposa la Cup. En aquest Apartat sobre La confrontació democràtica per la independència es llegeix:

 - (…) “La fórmula que es faci servir per dirimir democràticament el conflicte serà un pols polític que requerirà mobilitzacio, desobediència i dinàmica de col.lapse, no es pot pensar en una lògica de canvi d’un moment concret -com plantejava l’independentisme hegemònic amb el relat del momentum i del pas de la llei a la llei–, sinó que s’ha de pensar en una dinàmica de conflicte i alhora de procés, que permeti que cada vegada hi hagi més suport popular” (…)

- (…)“Dibuixem un escenari en el que la tasca institucional reforci la creació de tensions i embats constants que ens condueixin cap a un nou moment de catarsi popular i institucional: la insurrecció democràtica. Aquesta insurrecció democràtica pot prendre la forma d’una vaga general, d’un nou referèndum d’autodeterminació o d’un acte institucional d’unilateralitat al qual les institucions es vegin forcades per les pressions del moviment popular. De facto, haurà de ser una concatenació de totes les formes possibles que porti el conflicte a una dinàmica de col.lapse per arribar a una posició de força per sobre la de l’Estat”(…)

 És a dir, la desobediència ha de ser el motor de resolució del conflicte en una dinàmica de conflicte que porti al col.lapse per arribar a una posició de força per sobre la de l’Estat. En el moment del col.lapse esdevé realitat la catarsi popular i institucional que fa possible la insurrecció democràtica. S’han d’aprofitar totes les formes possibles que portin a aquest moment, una vaga general, un nou referèndum d’autodeterminació o un acte institucional d’unilateralitat al qual les institucions es vegin forçades per les pressions del moviment popular.

  És una recepta, corregida i augmentada, de manual, del Manual de desobediència civil dels germans Mark i Paul Engler. Curiosament, el títol original de l’obra dels Engler és This is an uprising (“Això és un alçament”), més pacíficament traduït al català com “Manual de desobèdiència civil”. La Cup, però, s’inspira en el mateix material reconduint la seva proposta al sentit original d’insurreció, això sí, democràtica. La insurrecció, per més democràtica que es vulgui presentar, és quelcom substancialment diferent de la desobediència civil. Segons apuntava Rawls, els actes de desobediència civil s’han de plantejar com transgressions de normes jurídiques concretes. Aquí no es tracta de transgredir normes concretes sinó de proposar un projecte de desobediència global, rigurosament planificat mitjançant moments successius de tensió creixent amb diferents formats, expressament preparats, aprofitats o improvisats  segons l’oportunitat de cada circumstància. El plantejament no té per objectiu modificar una llei, derogar-la o fer-ne una de nova, sinó crear una dinàmica de col.lapse a través de la qual totes les instituicions entrin en crisi irreversible per crear-ne d’altres radicalment diferents, arribant així al suprem moment de catarsi col.lectiva gràcies a la insurrecció democràtica popular.

  Així doncs, qui vulgui aconseguir la catarsi definitiva a través del col.lapse social, econòmic i institucional (però sense col.lapsar-se personalment, o potser sí) que voti Cup, o per extensió (en unitat de pensament i d’acció) que voti Junts. En el futur la història haurà d’explicar com la dinàmica de col.lapse va constituir durant més d’una dècada el nucli inspirador de l’acció política a Catalunya, la Catalunya del seny i el pacte. La Cup, no oblidem, ha condicionat de soca-rel la política del procés durant tots aquests anys, com a la fi ha reconegut (i denunciat!), per boca de la seva candidata Àngels Chacón, el que queda del PDeCat, les restes de la Convergència hegemònica durant altres dècades,  després de patir-ne les conseqüències. Potser es veurà  que el gen convergent  del que tant es parla era en realitat el gen del col.lapse, autodestructiu per mor de no perdre’s els moments de catarsi selectiva.

  Però mentrestant la dinàmica de col.lapse continua. Ha trobat una altra oportunitat de revifar-se en el document signat per tots els partits polítics independentistes per “no pactar la formació de govern amb el Psc sigui quina sigui la correlació de forces resultant després del 14F”. Sigui quina sigui la correlació de forces, és a dir, es tracta d’una cooptació per excloure tota possibilitat de tracte de govern amb el Psc, encara que aquest fet ens aboqués al col.lapse, de fet a la continuació del col.lapse que pateix la Generalitat dels darrers anys. És en realitat el propòsit de viure políticament en un col.lapse continu i constantment ratificat, gratificant des de l’òptica de la catarsi que predica la Cup, participada amb entusiasme per Junts i a la que Erc no vol renunciar. És molt probable que la Cup acabi imposant altra vegada el President que vol per seguir en la dinàmica de col.lapse si els seus vots són necessaris per completar la majoria de 68 vots per a la Presidència. La síndrome del col.lapse ens continuarà atrapant.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

Emmaús

ERC sempre perd