El conte del tres

 


 

Vet a quí que una vegada es van trobar l’u, el dos i el tres.

El número u va dir: jo sóc únic però estic sol.

El número dos va dir: jo sóc com tu, número u, però repetit.

El número tres va dir: doncs jo sóc el  gran,

 avui faig tres anys i estic molt divertit.

Vinga, anem a jugar que us veig molt tristos.

I es van posar a jugar.

 

El número tres feia jugar el número u i el número dos.

Deia al número u: tu fixa-t’hi bé que ets petit i n’has d’aprendre.

I al número dos li deia: tu no estiguis avorrit i a veure si trobes paraules.

 El dos i el tres es van posar a buscar paraules.

Al cap d’una estoneta, el número dos va trobar totes les paraules

que el número tres li demanava i no paraven de parlar.

El número u només escoltava però no parava de mirar.

 

Després d’una bona estona el número tres va proposar:

juguem al joc de l’un, dos, tres!

I va dir: jo sóc el més gran i faig que tot comenci.

Farem el que jo digui però heu d’estar preparats

 i esperar que compti fins a tres.

Es va fer un gran silenci.

Vinga, va dir el número tres, comencem a córrer!

 Va cridar fort UN, DOS, TRES, i tots es van posar a córrer.

Vinga, comencem a cantar!

UN, DOS, TRES, i tots es van posar a cantar.

Vinga, comencem a ballar!

UN, DOS, TRES, i tots es van posar a ballar.

 

Es van cansar molt amb el joc de l’un, dos, tres.

 I en acabat, el número tres va dir:

com que encara no he bufat les espelmes

us convido a menjar pastís a casa meva

però haureu d’esperar que també compti fins a tres

i que pensi tres desigs: un per tu, número u,

un per tu, número dos, i un altre per mi

i per tots els que vindran.

El número u i el número dos van posar uns ulls com unes taronges

perquè els agradava molt la nata i la xocolata.

 

Aquell vespre, asseguts a la taula,

el número tres que es deia Isaura

va pensar tres desigs,  

 va tornar a comptar UN, DOS,TRES,

va bufar les espelmes amb els llums apagats

 i tohom es va posar a cantar: per molts anys!, per molts anys!

 

Conte contat del dret i del revés,

com que la Isaura n’ha fet tres

 aquest conte s’ha acabat.

 

10 de febrer de 2021

3er aniversari de la Isaura

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Israel, Palestina i el coratge de David Grossman

Memòria familiar involuntària

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit