La Secció Cinquena aporta sentit comú jurídic

  

  La interlocutòria de la Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona, limitada a les actuacions policials durant les votacions de l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada, aporta sentit comú en un mar de despropòstits. Allà on la qualificació provisional de la Fiscalia en la causa especial davant el Tribunal Suprem hi veu l’episodi determinant d’un suposat procés insurreccional generalitzat, la Secció Cinquena posa de relleu en el cas concret de Sant Joan de Vilatorrada dues dades de fet que fins ara el zel acusador dels fiscals ha passat per alt: la desproporció en determinats casos de la força policial per impedir la votació, i la inidoneïtat de la votació en si mateixa per produir cap efecte jurídic.

  La desproporció dels mitjans policials s’haurà de jutjar cas per cas, però el que realment interessa, perquè apunta directament una interpretació alternativa a les posicions de l’instructor i de la Fiscalia en la causa especial per rebel.lió al TS, és la constatació de fons que el desenvolupament normal de les votacions, sense intervenció de la repressió policial, no podia tenir cap transcendència jurídica en ordre a fer efectiva la finalitat de la proclamació d’independència promesa pels organitzadors. Ni més ni menys del que va passar el 9-N.

  En dret penal la consideració de la idoneïtat dels mitjans emprats per obtenir un determinat propòsit revesteix una importància cabdal a l’hora de qualificar els fets com a delictius o com a innocus. Si els mitjans no són idonis per aconseguir la finalitat perseguida, per il.legítima que aquesta sigui, el delicte és impossible. El pronunciament de la Secció Cinquena en aquest sentit és valent, a més de necessari.

  El desplegament policial de l’I-O va ser la traducció repressiva de la manca de seguretat i confiança del Govern del Pp en la seva legitimitat democràtica. Un Govern que se sent segur i confia en els fonaments de les pròpies institucions, després de les successives declaracions de nul.litat del TC respecte de les actuacions del Govern de la Generalitat i del Parlament, no hauria de recórrer als cossos policials per reprimir una votació  jurídicament innòcua. I encara menys hauria de recórrer a un muntatge judicial per retòrcer el codi penal i demanar penes duríssimes per als qui no comptaven amb cap mitjà idoni per fer efectives les seves promeses, ni de coerció física ni de reconeixement jurídic.