Carrer amb sabates noves






A Sant Ramon hem estrenat carrer,
a tots ens han posat sabates noves
que es calcen al davant de cada porta
perquè ningú no digui que no en té.

Els veïns ens diem que queda bé
i mirem els quadrats de les rajoles
com els quadres d’una obra que s’obté
després de moltes hores sorolloses.

Un aire nou als peus d’un carrer antic
que puja a les finestres i balcons
mostrant-nos la ciutat que es fa a bocins
i ens torna a estones el  somriure amic,
un to distès enmig del mal humor,
com un passeig de fora cap endins.

C.A.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No està sol

Imatge
En el discurs de presa de possessió, en un ambient entre auster i expectant, el nou President de la Generalitat ha citat el Salvador Espriu de "La pell de brau" : “no esperis mai/ deixar record/ car ets tan sols/ el més humil/ dels servidors”. Trencador compromís en un escenari en el que sovint sembla que el que més importa no és potser deixar record però sí deixar constància del lloc que s’ocupa. Servidor del bé públic. M’agrada el repte. Com m’agrada el retorn a Espriu, a Sepharad, a Sinera, la invitació a sortir del laberint i a recuperar les hores perdudes, sota la calma dels xiprers i amb el mar i la barca per companyes. En aquest repte alguns el veuen tan sol que ni tan sols han volgut aplaudir-lo en senyal de benvinguda. Però jo no el veig sol sinó ben acompanyat. Com en els versos de Dant que Espriu cita al començament de “Les Hores”, repetiria : “No sé qui és, però sé que no està sol” .
Més informació

Coratge polític

Imatge
    Sabíem que quan el Govern central es plantegés la conveniència dels indults per als condemnats pels fets del procés es produïria una reacció contrària des de molts sectors, i que aquesta reacció seria transversal sobretot fora de Catalunya, incloent tots el partits, i per descomptat una part important del mateix PSOE. Assistim aquests dies a la constatació d’aquest fet, no per esperable menys dolorós.   Molts suposàvem que l’oposició es donaria inclús entre els sectors més radicals de l’independentisme, com així ha estat de part de l’ANC, amb les declaracions de la seva presidenta confessant que la concessió dels indults els desarma i els deixa sense arguments enfront de l’opinió internacional. La coincidència estratègica de les posicions nacionalistes més extremes en el mateix objectiu de preservar el bloqueig   per justificar les raons preses per endavant, el manteniment del com pitjor, millor , en definitiva, hauria de fer pensar, i molt, a la totalitat de la classe polític
Més informació

Insinuació i confrontació

Imatge
      Si s’analitza en el seu context expositiu el que Villarejo ha dit en el judici davant l’Audiència Nacional amb relació als atemptats del 17 d’agost de 2.017 a Barcelona es veu clarament que no afirma res que pugui provar sinó que es limita a fer una insinuació enverinada. Referint-se a la seva suposada relació constant de col.laboració amb els serveis d’intel.ligència del CNI ( “fins a l´últim dia de la meva detenció” , ha tingut interès en concretar), tot i que és ben manifesta la seva enemistat amb qui era el director del CNI al temps dels atemptats, Félix Sanz Roldán, ha deixat anar literalment com qui aprofita una oportunitat que no pot deixar passar: “Sanz Roldán va cometre un error greu perquè va calcular malament les conseqüències per tal de donar un petit ensurt a Catalunya”.     La insinuació no pot ser més enverinada, no només perquè relaciona directament el CNI i el seu director   amb els atemptats sinó sobretot perquè, en el context de la situació catalana després
Més informació