El magistrat Manuel Marchena s’hauria d’abstenir

 Manuel Marchena, president de la Sala Segona (penal) del Tribunal Suprem, ha fet pública en una carta del dia 19 de novembre la seva “decidida voluntat de no ser inclòs, en el cas que així es considerés, entre els candidats al càrrec de President del Consell Judicial i del Tribunal Suprem”. Segons es diu a l’encapçalament de la carta la comunicació de la seva decisió ve motivada “per les notícies divulgades aquests últims dies sobre la seva hipotètica designació.” El magistrat afirma que mai ha “concebut l’exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d’una o altra opció política per controlar el desenllaç d’un procés penal”, i afegeix que la seva trajectòria “sempre ha estat presidida per la independència com a pressupost de legitimitat de qualsevol decisió jurisdiccional”, com avalen les resolucions dictades els últims anys com a Magistrat del Tribunal Suprem.

  Les notícies divulgades de què parla el magistrat es refereixen necessàriament al WhatsApp que Ignacio Cosidó, actual portaveu del grup popular al Senat i Director General de la Policia en el Govern Rajoy, va fer arribar als membres del seu grup considerant que la designació de Manuel Marchena com a President del Consell Judicial, a més de signficar una aportació de capacitat de lideratge i d’auctoritas al Consell, permetria al seu grup controlar la Sala Segona del TS, des de darrere. L’expressió dóna a entendre clarament que si bé Marchena hauria de deixar la presidència de la Sala Segona en ostentar la presidència del Consell i del TS, el Judici per la causa de l’1-O es podria controlar igualment de forma indirecta, si no des del davant, és a dir, des de la presidència del Tribunal de la causa, sí des del darrere.

  Tenim, doncs, que per considerar-la totalment coherent amb les notícies divulgades la decisió del magistrat Marchena s’hauria de relacionar no tant amb una hipotètica designació per presidir el Consell i el TS abans de complir amb el requisit legal de ser elegit pels vocals del mateix Consell, sinó sobretot amb la connexió que estableix el WhatsApp de Cosidó entre la presidència del TS en la persona de Marchena i la possibilitat de permetre el control indirecte (des del darrere) de la Sala Penal Segona que ha de jutjar la causa especial de l’1-O. La negativa a presidir en qualsevol cas el Consell fa que continuï com a president de la Sala Segona, i per tant el control de la causa especial de l’1-O, tal com l’entén el grup popular, ja no caldrà que sigui indirecte sinó que podria ser directe. En aquest context, la decisió de Marchena es queda curta i no va al nucli de l’objectiu de les notícies divulgades, que no és cap altre que el judici de l’1-O. Per descartar qualsevol  ombra de dubte sobre la independència en l’exercici de la funció jurisdiccional, a la que apel.la el mateix magistrat Marchena, hauria de prendre també la decisió d’abstenir-se de presdir el Tribunal de l’1-O. 

  La Llei O. del Poder Judicial permet que qualsevol magistrat que es consideri afectat per alguna de les causes de l’article 219 pugui proposar la seva abstenció a prendre part en un tribunal sense esperar que el recusin. No es discuteix l’honestedat del magistrat Marchena al comunicar la seva decisió de no presidir el Consell per les notícies que podrien posar en dubte la seva trajectòria presidida sempre per la independència, sinó que es discuteix si l’aparença d’independència que a priori ha de presidir tot tribunal està garantida quan per part del gup popular, el majoritari a les cambres de representació i ferm partidari de les penes més dures en el judici de l’1-O, expressa clarament la seva voluntat de controlar indirectament la causa especial justament a rel de la proposta de Marchena per presidir el Consell i el TS.

  El magistrat Marchena pot ser tot el rocós que es vulgui en la seva independència jurisdiccional, però la Sentència de l’1-O no estarà exempta del dubte del control que hagi pogut exercir el grup del Pp. Fatalment, la notícia divulgada pel senador Cosidó crea un situació de dubte raonable sobre la independència del Tribunal, no perquè no ho siguin realment els seus components, sinó perquè gravita sobre un d’ells, justament el seu president, la possibilitat de ser objecte de pressions en un determinat sentit. L’interès directe o indirecte del grup popular en el judici es podria interpretar com efectiu en la sentència que es dicti, i per tant es podria vincular l’interès d’un grup polític amb l’interès del president del Tribunal en la sentència dictada.

  La causa 10ª d’abstenció de l’article 210 de la LOPJ es refereix precisament a l’interès directe o indirecte en la causa. El contingut del WhtsApp de Cosidó expressa la intenció de contaminar, amb l’interès espuri de control que conté, la presidència del Tribunal de l’1-O en la persona del magistrat Marchena. Que l’ombra del dubte s’escampi durant i desprès del judici de l’1-O és el que menys convé al poder judicial en aquests moments. Que Marchena no estigui contaminat no vol dir que no hagi de deixar absolutament clar, amb la seva abstenció, que es situa totalment al marge de qualsevol risc de contaminació.

  Tenim l’antecedent immediat de la Sentència de TEDH en el cas Otegui sobre la recusació de la magistrada de l’Audiència Nacional que va resoldre en primera instància, després d’haver patit un lleu incident amb el mateix Otegui en una causa anterior. Segons el Tribunal Europeu havia d’haver prosperat aquella recusació per considerar just el judici i no contaminada la resolució per aquell lleu incident. 

 I tenim el precedent de la recusació del magistrat Pérez Tremps, plantejada també pel Pp, en el Tribunal Constitucional  en la Sentència de l’Estatut per sis vots a cinc, aplicant la causa 13ª de l’article 219 de la LOPJ simplement perquè havia participat juntament amb deu juristes en un estudi sobre la constitucionalitat de l’Estatut abans de formar part del TC. Si sis magistrats contra cinc van considerar que aquella participació en un estudi llunyà hauria pogut contaminar la imparcialitat de Pèrez Tremps en el Tribunal, de molt més pes i gravetat s’hauria de considerar la intenció del Pp de controlar el judici de l’1-O, i per tant considerar que s’ha creat un risc de contaminció entorn de la presidència de la causa especial, la més transcendent en les últimes dècades de la democràcia espanyola. El mateix Marchena hauria d’acceptar l’existència de l’aparença de risc, i descartar-lo del tot amb la seva abstenció.