Data i pregunta

Amb la data i la pregunta

ja tenim ben a tocar

el designi de les urnes,

el somni republicà

que un dia la Forcadell

proclamà en el Parlament

esborronant-nos la pell

i trasbalsant-nos la ment.

La data ja és cosa certa

i la pregunta depèn

de si tindrem paperetes

per senyalar el que volem,

però una dada és ben segura:

hi hagi o no hi hagi papers

la resposta a la pregunta

no vindrà dels botiflers,

vindrà dels republicans

que s’han batut per la causa

durant una colla d’anys

amb valor i sense pausa.

Alguns potser dubtaran

si volen el nou estat

en format republicà

o en format de virreinat.

Hi ha fins i tot qui voldria

que el procés no acabés mai,

una infinita parida

amb sota, cavall i rei.

La Constitució en tot cas

ja té a punt el president

per treure´l del seu cabàs

així que arribi el moment.

Amb la data i la pregunta

no necessitem cap llei

ni ens convé tenir cap Junta,

nosaltres ja som la llei

i quan serem convocats

en qüestió de moments

serem tots legalitzats

com per art d’encantament.

Amb la data i la pregunta

el procés fa un gran miracle,

per fi s’acaben els dubtes

i ens eviten el desastre

de la ruïna d’Espanya

que des de fa massa temps

ens amenaça i escanya

per voler ser independents.

Ara ja anem tots a l’una

després d’acabar com cal,

pel forat de la comuna,

amb el Pacte Nacional.

Coda al peu de tanta eufòria:

Ja tenim data i pregunta

però el que cal saber del joc

és si hi ha algú que es pregunta

si tot això va a algun lloc,

si les ganes d’envidar

faran només trencadissa

entre els d’aquí i els d’allà

quan acabi la partida,

sabent que anem de farol

i que ells tenen l’as de copes,

que no ens queden reis ni sotes

quan les hem perdudes totes.

C.A.