De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

 En un referèndum com el que pensa convocar el president de la Generalitat el subjecte consultat és el cos electoral en la seva integritat i materialment és un instrument de participació política. Amb aquestes notes resulta indiscutible que el referèndum a celebrar hauria de reunir de manera imperativa tots els requisits d’una consulta electoral encara que el que es proposi sigui la resposta a una pregunta amb el sí o amb el no. No estem, per tant, davant d’un procediment que es pugui improvisar o que pugui tenir adherències o singularitats pròpies en funció de les circumstàncies del moment o del lloc de celebració sinó davant d’un marc d’exigències inesquivables que flueixen de la transcendència del fet referendari en si mateix, més si tenim en compte le seves conseqüències, i dels antecedents de la legislació pròpia, estatal i internacional, sense les quals el referèndum no podria ser reconegut des de cap instància. No s’hi valdria apel.lar al dret internacional per jusitificar un hipotètic dret d’autodeterminació i després saltar-se les normes de procediment que fan que un referèndum sigui de veritat un referèndum decisori.

   En un moment de l’entrevista de diumenge passat a Tv3 el president Puigedmont va defensar amb vehemència que donades les circumstàncies especials amb què es desenvolupa el procés, amb l’oposició constant i aferrisada del govern central, no se’ns pot exigir el compliment escrupolós de totes les exigències d’un referèndum, les que marca la Comissió de Venècia o qualsevol altra.  Amb aquesta posició, sorprenent i una mica inquietant, donava a entendre que la normativa que s’està preparant serà una normativa ad hoc, adaptada a les circumstàncies del moment i que es podrien justificar la simplificació, o fins i tot el bandejament dels requisits estàndards perquè el resultat pugui ser considerat efectiu i vinculant. No, president, siguin quins siguin els obstacles de la celebració el resultat no podria considerar-se vàlid ni efectiu sense respectar els requisits indispensables de procediment i de garanties que fan que un procés electoral sigui un procés electoral i que un referèndum sigui un referèndum.

  Mirar de justificar segons quins procediments per aconseguir determinats objectius forma part de l’itinerari del procés, però no es pot arribar al moment culminant amb l’apel.lació a la democràcia de base i furtar-li als ciutadans el factor més bàsic de la democràcia, el respecte a la igualtat que només és possible amb la seguretat jurídica que protegeix  tots els membres del cos electoral. És pot discutir si tenim dret o no a l’autodeterminació, si estem o no legitimats per fer un referèndum unilateral, però és indiscutible que si el volem celebrar hem de respectar escrupolosament les bases d’un referèndum que mostri i demostri que no es posa en risc la seguretat jurídica.

  No sabem a hores d’ara de quina normativa es valdrà la convocatòria del referèndum ni quin procediment establirà per la seva celebració, el que ja és prou preocupant en ordre a adquirir un mínim de seguretat. Sigui quina sigui la normativa que de moment es manté en secret, semblaria que aquesta, a part dels elements de logística fonamental (urnes, paperetes, locals), haurà de respectar els requisits de l’administració electoral com a garantia de la transparència i objectivitat del procés electoral-referendari i del principi d’igualtat. No tenim altra referència, en aquest sentit, que la Llei orgànica espanyola de procés electoral, d’acord amb la qual  hem operat en cada convocatòria electoral des de l’establiment de la democràcia. El Parlament català ha sigut incapaç fins ara de crear-ne una de pròpia tot i formar part de les seves competències. És d’esperar, per sentit comú, que no pel fet de ser espanyola, aprovada pel Congrés amb els vots dels diputats catalans, serà menystinguda com a punt necessari de referència, donat que per altra banda és perfectament homologable amb qualsevol llei electoral de qualsevol democràcia avançada. 

   Des del punt de vista del respecte a la seguerat jurídica, de la garantia de transparència, objectivitat i igualtat, la llei electoral, al règim de la qual està sotmès el procés de referèndum, parteix de la constitució d’una Junta Electoral Central que supervisa la feina de l’Oficina del Cens Electoral (responsable de les llistes electorals  provisionals i definitives). Aquesta Junta Electoral Central està formada per vuit vocals magistrats del TS, elegits per insaculació, i cinc vocals catedràtics, i resol en última instància totes les qüestions, irregularitats, queixes, reclamacions o demandes que es suscitin en qualsevol moment del procés electoral-referendari que no puguin resoldre les Juntes Provincials o les Juntes de Zona. Les Juntes Provincials i de Zona estan formades respectivament per tres vocals magistrats de l’Audiència i dos vocals designats per la Junta Electoral Central, i tres vocals jutges de 1ª Instància o d’Instrucció i dos vocals designats per la Junta Provincial entre llicenciats en dret, en c. polítiques o sociologia. La formació de les meses correspon als Ajuntaments sota la supervisió de la Junta electoral de zona, amb designació de president i dos vocals per sorteig entre els ciutadans del cens en el districte respectiu. El secretari de la Junta Electoral de Zona és el secretari del jutjat degà de 1ª Instància, i els secretaris dels Ajuntaments són delegats de la Junta Electoral de Zona i actuen sota la seva estricta dependència.

   Tot això no és burocràcia, és una xarxa de seguretat jurídica elemental que vetlla pel dret a la igualtat de tots els ciutadans. És el nucli d’un procés electoral-referendari amb garanties democràtiques. I tot això no s’improvisa ni es pot crear d’un dia per l’altre amb opacitat, ni pot marginar-se o bé obviar-se per introduir-hi normes ad hoc adaptades a les circumstàncies del moment. Com ho resoldrà la llei que ens diuen que tindrem, creada ex novo per regular el referèndum unilateral? Tindrem Juntes amb magistrats i jutges? Com es constituirà la Junta Electoral Central i l’Oficina del Cens? Quan podrem examinar les llistes? A qui ens podrem dirigir, per reclamar, demandar, protestar? És de suposar que la llei que ens preparen al Parlament farà tabula rasa d’aquesta xarxa de segureta jurídica i en voldrà crear una altra de diferent, potser molt més simple i en tot cas prescindint de magistrats i jutges en la constitució de les Juntes, perquè com es podrà demanar al TSJC que insaculi noms de magistrats per formar la Junta Electoral Central? Se’ls sancionarà d’acord amb la nova llei si no ho fan? Com es constituirà l’Oficina del Cens electoral? Es podrà fer un ús no adequat de les dades personals en un referèndum no autoritzat? Quina funció tindran els secretaris dels Ajuntaments si és que en tindran alguna? Si es formen “agents electorals”, com algú ha insinuat, les seves funcions i el seu reconeixement pel cos censal preestablert  podrà suplir les funcions de control democràtic previst en la xarxa de seguretat jurídica que ens atorga la llei electoral que fins ara ens ha emparat?

   Hi ha una dada molt significativa en  aquesta xarxa de segureta jurídica que és la vigent llei electoral: els membres de la Junta Electoral Central es designen dins els noranta dies següents a la sessió constitutiva del Congrés dels  Diputats. És a dir, immediatament després d’un procés electoral els ciutadans ja coneixem l’Organ decisori que ens atorgarà seguretat jurídica en el proper procés, tardi el que tardi. Pot comparar-se aquesta previsió amb la improvisació d’unes normes electorals que ignorem i que s’aprovaran a corre-cuita poc abans de la celebració del referèndum unilateral? Aquesta constatació porta a l’evidència que només des d’un Estat ja constituït i reconegut es pot preparar, convocar i celebrar un referèndum amb plenes garanties per als seus ciutadans. Voler improvisar com si ja fossim un Estat, des d’una realitat imaginada, només es pot fer pensant en altres mobilitzacions que d’alguna manera ens compensin d’aquest Estat inexistent.