Paisatge
Concha Ibañez, Castilla
Què hi ha a les pinzellades
d’aquest quadre
que em dispara els ressorts de
la memòria?
Aparentment, només els tons
suaus
d’un pinzell que refà l’instint
de l’ull
sobre una vall solcada pels
records
amb l’ombra escadussera d’alguns
arbres.
Un paisatge que amaga una ferida
i no vol que l’oblit la
cicatritzi.
Seguint el solcs se’m van obrint
els ulls
al paisatge llunyà de la
infantesa,
sobre un terròs tancat, sense
horitzó,
quan l’arbre era tan sols
escorça i branques.
Van haver de passar una colla d’anys
per entendre la llum d’aquell
paisatge,
per veure al rerefons, com en el
quadre,
la verdor expectant dels solcs i
els arbres.
C.A.
Comentaris