Tres anys de suspensio

  

 Santiago Vidal és un jutge excel.lent. Els qui com a companys advocats vam tenir la sort de tenir-lo com a jutge en el seu primer destí a Arenys de Mar, vam poder comprovar la seva plena dedicació a la feina i el seu alt nivell de preparació jurídica, dues qualitats que paradoxalment no abunden en els jutges acabats d’incorporar a la judicatura. Ell hi va accedir procedint directament de l’exercici de l’advocacia, i això li atorgava un grau de compromís i d’experiència que el feien ser més proper, tant als professionals com als administrats, i doblement eficaç, per la comprensió de fons de les qüestions que se li plantejaven i pel realisme amb que encarava les resolucions.

    El seu estil i nivell d’exigència i dedicació  em consta que no van canviar en els destins posteriors, i he tingut ocasió de comprovar-ho personalment en algunes de les resolucions dictades essent ja magistrat de la Secció Penal 10ª  de l’Audiència de Barcelona. A més de jutge excel.lent, Santi Vidal és un jurista profundament sensible i preocupat pels problemes de la justícia al nostre país, com ha demostrat amb el seu llibre “ Els set pecats capitals dela justícia”, una síntesi d’assaig jurídic, crònica judicial i crítica mordaç a l’exercici de la magistratura en determinats supòsits que acaparen l’atenció dels mitjans.

  Suposo que justament a partir d’aquesta sensibilitat a Santi Vidal se li va desvetllar la curiositat, primer, i la conveniència després, d’imaginar una Constitució per a Catalunya, a títol personal i amb aportacions de professionals de diferents disciplines. És una aportació que jo no comparteixo en aquests moments, però que respecto.

  Que aquesta aportació a un projecte de futura Constitució catalana li hagi merescut la qualificació de falta molt greu de part del Ple del Consell del Poder Judicial, amb la severa sanció de tres anys de suspensió, i la pèrdua del destí que ara ocupa si passats els tres anys volgués reincorporar-se a la judicatura, és una mesura, no ja desproporcionada, sinó totalment fora de lloc, i encara més si la sanció es fonamenta en la “ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials”, quan és precisament el compliment rigorós dels deures judicials el que més caracteritza a Santi Vidal.

    És molt descoratjador verificar que una vegada més el bloc conservador del Poder Judicial, com ha denunciat el mateix Santi Vidal, s’ha mogut més per motius ideològics i polítics que per raonaments estrictament jurídics. Una Constitució ideal, com ho és la redactada per l’equip del jutge, no és una Constitució real, i amb la mateixa contundència amb què se li podria retreure que la confecció d’un ideal de Constitució és ara una comesa innecessària o irreal (perquè en tot cas s’hauria de preservar la voluntat dels ciutadans, a través dels seus representants, si s’arribés a un moment realment constituent), s’ha de defensar que aquesta aportació en res pot interferir, per ella mateixa, en el compliment dels deures judicials de part del jutge que desenvolupa la seva funció quotidiana amb ple respecte a l´única Constitució realment vigent.

 Projectar un ideal pot resultar ingenu, utòpic, i fins inoportú per a segons qui, però sancionar-lo prevalent-se de la severitat de la norma  per passar comptes amb una discrepància política i ideològica de fons, només pot conduir a l’estranyament d’una part, a allunyar perillosament la possibilitat d’un acord que per força s‘hauria de servir tant de l’deal com de la norma.