Ginesta

 

 

 

Demèter revestida de ginesta

es passeja pels marges dels camins

i envoltada de cards i corretjoles

s’engalana en un mar de pedra seca.

 

Arriba al pou de sota el Mas Puignau

i trobant-lo profund i corsecat

es palplanta davant del seu brocal

i es torna font brollant d’aigua daurada.

 

Continua després trescant avall

exhalant el perfum de la flor groga

fins perdre’s pel vorals d’aigua marina,

deessa protectora dels bancals

que un temps agermanà el verd de les vinyes

amb els cantells asprius de roques vives.

 

C.A. 

 

 

 El Port de la Selva. Camí de l’oratori