Cep
Tu, com el cep,
mantén el cap enlaire,
deixa’t endur
pel cant de primavera
que et bressola l’espera.
Els vells sarments
són ara les redoltes
fràgils i tendres
que sostenen els pàmpols
com els braços les mans.
Com a tu els virus,
l’amenacen els fongs
i les malures,
enemics invisibles
del verd i la creixença.
Vindrà l’estiu,
buscant la penitud
els dits fidels
esporgaran la brolla
i palparan el fruit.
Tindreu la verema,
oloraràs el most
del fons del cup
i veuràs a la copa
el do fulgent del vi.
C.A.
17 d’abril de 2020
Continua el confinament
Comentaris