Cep

Tu, com el cep,

mantén el cap enlaire,

deixa’t endur

pel cant de primavera

que et bressola l’espera.

Els vells sarments

són ara les redoltes

fràgils i tendres

que sostenen els pàmpols

com els braços les mans.

Com a tu els virus,

l’amenacen els fongs

i les malures,

enemics invisibles

del verd i la creixença.

Vindrà l’estiu,

buscant la penitud

els dits fidels

esporgaran la brolla

i palparan el fruit.

Tindreu la verema,

oloraràs el most

del fons del cup

i veuràs a la copa

el do fulgent del vi.

C.A.

17 d’abril de 2020

Continua el confinament