Cep




Tu, com el cep,
mantén el cap enlaire,
deixa’t endur
pel cant de primavera
que et bressola l’espera.

Els vells sarments
són ara les redoltes
fràgils i tendres
que sostenen els pàmpols
com els braços les mans.

Com a tu els virus,
l’amenacen els fongs
i les malures,
enemics invisibles
del verd i la creixença.

Vindrà l’estiu,
buscant la penitud
els dits fidels
esporgaran la brolla
i palparan el fruit.

Tindreu la verema,
oloraràs el most
del fons del cup
i veuràs a la copa
el do fulgent del vi.

C.A.

17 d’abril de 2020
Continua el confinament

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Contra la por

Temps d’octubre