Nadal

En un vell casalot

a peu de carretera,

on mai no he vist ningú,

hi ha un penjoll de llums blaves

desitjant Bon Nadal,

un reclam infantil

al vertigen dels cotxes

que les passen brunzent,

del tot estranys al lloc

i a l’anònim missatge

que roman innocent

en la trista façana.

Potser és això el Nadal,

una fràgil claror

sobre els murs de l’absència,

un espai oblidat

que ens torna a la memòria

i busca en un racó,

el més humil que troba,

bastir la seva estança.

Potser som el misteri

de la infància que ens porta

a desviure el present

i habitar l’esperança.

C.A.