De què parlen?

   Quan el Sr Alfonso Guerra diu que els partits nacionalistes han faltat a la lleialtat constitucional perquè expressen ara que no en tenen prou amb el Títol VIIIè de la Constitució, mentre que quan aquesta es negociava van manifestar que el que s’acordava llavors donava compliment al seu objectiu d’autodeterminació, de quina realitat concreta està parlant ? Ens vol fer creure que la disjuntiva entre autodeterminació i estat de les autonomies es podia plantejar en aquell moment amb la simplificació amb què ara ho exposa? Ens vol fer creure que l’ingenu vomés va ser ell en confiar amb la conformitat dels partits nacionalistes per no demanar mai més cap reforma, i que el text de la Constitució, i els Estatuts que s’hi han acollit, han estat sempre rigorosament respectats per l’administració de l’estat i els seus governs successius? Ens vol fer creure que la Constitució no es pot reformar i que els que s’han de reformar són els que no s’hi adapten? Ens vol fer combregar amb les rodes de molí que el que cal assegurar és que la Constitució perduri tal com està per sempre? S’ha parat a pensar en quins giravolts mentals es fica quan es declara monàrquic accidental, i ja no republicà, i en canvi professa la seva fe dogmàtica en la Constitució irreformable, ell, que presumeix d’haver estat un dels líders més destacats de la democràcia constitucional? Quan diu que l’article 155 està a la Constitució per aplicar-se si es dóna el cas, de quina realitat està parlant? A qui està amenaçant, des del seu dogmatisme constitucional, si sap positivament que a Catalunya no es farà mai una consulta que no sigui pactada o autoritzada? Quantes milles de distància vol posar el Sr Guerra entre Catalunya i la resta d’Espanya? Quants milers més d’independentistes vol crear per confirmar-se en la bondat del seu nacionalisme espanyolista? Cui prodes, Sr Guerra?

   Quan el president Mas i el conseller de presidència, Sr Homs, ens diuen que cal arribar a un pacte entre els partidaris de la consulta sobre la data i la pregunta, que volen que sigui clara i inclusiva, de quina realitat estan parlant? Ens volen fer creure que quan hagin acordat data i pregunta s’obriran els cels, se separaran les aigües i apareixerà el nou Moisès amb les taules de la independència? Quan diuen que si no hi ha acord en la pregunta no hi haurà consulta, ni hi haurà procés, i haurem fet el ridícul més espantós, de quin ridícul estan parlant, del seu o del de tots els catalans? Quan tinguem una data i una pregunta, de què ens serviran? Han pensat que el més probable és que ens passi la data i ens quedem amb la pregunta, gesticulant i arborant el paper com el proveïdor a qui no paguen la factura? De què ens estan parlant quan ens diuen que el procés ha d’arribar a la seva culminació? De quina Catalunya estan parlant? De veritat pensen que una data i una pregunta acordades en un despatx solucionen els problemes de la gent del carrer? Ens volen fer creure que en la situació en què es troba el procés es possible arribar a un acord amb el govern central per celebrar una consulta de veritat? Quantes milles volen posar entre la Generalitat i el govern central per demostrar que les distàncies són insalvables? Quantes reaccions com les del Sr Guerra esperen provocar per confirmar-se en la bondat del seu nacionalisme? Cui prodes, Sr Mas?

   Un parla del passat, d’un passat en realitat inexistent, i els altres parlen d’un futur, d’un futur també irreal. I en el present hi som la resta, la resta que no entenem de què parlen i contemplem com el joc de despropòsits amenaça amb fer-nos mal.