Mirall

De les baules del temps

penja el vívid mirall

dels anys que ens van concebre,

dels colors fent-se rostre,

de la il.lusió arbrant-se

com al mar el corall.

Mirem cristall endins

i som tot just reflexos

de tots els tons de l’aigua

que passa i que perdura,

que ens crida per quedar-se

com més suaument s’allunya.

Els qui de prop mirem

i els qui de lluny somriuen,

som ells i són nosaltres

imantats per la crida

dels anys que ens sobreviuen.

No podem abastar

la imatge que ens convida

a traspassar el mirall,

però sí seguir la llum

que uneix tots els records

brollant entre els dos ulls.

C.A.

33è aniversari del Francesc