Aniversari

Joan Miró: Terra llaurada

Un nen assegut al banc de l’escola,
un noi temorenc que enyora el seu poble,
un jove escindit a ciutat romana
i un enamorat a mitjan setanta.
Un pare feliç amb feina pagada,
un germà dolgut que torna a la calma,
un fill agraït a la terra pobra
i un adult gaudint del pas de les hores.

No trobaria el traç del que he viscut,
ni em sentiria viu al cap dels anys,
sense dir els noms que són i que sóc ara,
si no creixés amb ells a cada instant
per guanyar-me el present del que ha sigut
com un regal del temps que no s’acaba.

C.A.